Bernat Lavaquiol

Ets jove. Vius al Pirineu. Acabes batxillerat i vols continuar formant-te. S’obren dues vies: una d’estreta, l’oferta escassa de cicles formatius a prop de casa, o una de llarga, una carrera universitària lluny de casa. Però no totes podem decidir, no totes les famílies es poden permetre pagar un lloguer a la ciutat i una matricula desorbitada. Les que hem pogut accedir a la universitat, amb l’esforç de la família i treballant en feines precàries en la restauració o de becaris a la universitat, ens trobem que un cop finalitzats els nostres estudis no podem tornar al Pirineu a iniciar la nostra carrera professional. Només se’ns ofereixen feines no qualificades, temporals i mal pagades. 

Enmig d’aquest panorama, del que ningú en parla mai, una notícia ens sorprèn: el Govern de la Generalitat ha començat a fer actes de presentació de la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern per l’any 2030. El seu argument principal és que cal situar el Pirineu al mapa i que és una opció per generar riquesa. 

Riquesa pel futur del Pirineu? Es calcula que acollir uns Jocs Olímpics d’Hivern suposa una despesa de diners públics de 1.300 milions d’euros. És a dir, l’equivalent a la inversió pública del Pirineu que es realitza durant 30 anys. D’entrada sembla una bona inversió, sinó fos perquè acollir uns Jocs d’Hivern suposa la destrucció del territori i generar feines no qualificades, mal pagades i temporals en restauració i pistes d’esquí. Res de nou. Les joves precàries ens preguntem de què serveix situar el Pirineu al mapa si no podem retornar a casa nostra amb feines dignes. 

Per això, som moltes les que exigim al govern de la Generalitat que sigui valent i inverteixi els diners pressupostats pels JJOO en millorar els serveis públics com l’educació, la sanitat, la cultura i en les vies de comunicació entre valls i pobles del Pirineu. Aquesta és l’única opció per frenar el despoblament rural i millorar la qualitat de vida dels nostres pobles. És l’única opció perquè puguem tornar a casa. A més a més, estem un escenari de canvi climàtic, en els propers anys les quotes de neu continuaran pujant i aquestes infraestructures quedaran obsoletes. Si el nostre model econòmic continua sent apostar pel turisme d’hivern, de què viurem al Pirineu d’aquí uns anys quan ja no tinguem neu? 

Nosaltres ho tenim clar, però sobta la hipocresia del govern neoliberal de la Generalitat. Per una banda, en un clar exercici de «greenwashing», declara l’estat d’emergència climàtica i es compromet a mitigar-la. I, per altra banda, impulsa un Barcelona World, l’ampliació del port de Barcelona, uns JJOO d’hivern...  A més a més, ho fa des de despatxos foscos a Barcelona, pressionats pel lobby de la construcció i el turisme. Som moltes les regidores de pobles del Pirineu que estem exigint informació sobre aquest projecte i no se’ns dona cap tipus de resposta. Aquesta opacitat contrasta amb la d’altres territoris on s’havia plantejat realitzar uns Jocs d’Hivern. Per exemple, en els darrers anys el cantó suís de Valais, la ciutat austríaca de Innsbruk i la ciutat canadenca de Calgary. Territoris amb molta més neu que la que tenim al Pirineu van rebutjar en referèndum acollir uns Jocs Olímpics d’Hivern. 

Realment volem 30 dies de festa a canvi de 30 anys de misèria? Cal que les veïnes del Pirineu ens plantem davant aquest malbaratament de diner públic i exigim al govern un model socioeconòmic realista i que pensi a mig i llarg termini. Cal realitzar inversions que reverteixin el despoblament rural, que millorin la vida dels pobles i que permetin arrelar les joves al territori.