Els Pirineus Marítims
Pot fer-nos estrany relacionar les nostres muntanyes pirinenques amb el mar, allunyats com estem en línia recta de 100 km de la mar Mediterrània i prop de 400 km de l’oceà Atlàntic.
Si dividim en tres parts la serralada podem dir que ens trobem a l’occident de la part oriental, així doncs no ocupem el centre i som lluny de l’Atlàntic. Però tampoc som a tocar de la Mediterrània ja que si dividim en nou parts la serralada ens trobarem a la part oriental de la tercera començant per l’Est. I la serralada pirinenca sorgeix i retorna al mar en els seus dos extrems, es comenci pel costat que es vulgui. I per tant els Pirineus tangibles són terres d’aigua, muntanyes i valls regades del líquid vital a través de llacs, torrents i rius que lliuren finalment aquest bé preuat a la mar.
Les nostres aigües baixen pels dos vessants, el nord i el sud i reguen també les planes veïnes prepirinenques i continuant enllà, arriben fins al seu destí final, abans de reprendre el cicle continu, el continent líquid. I ho fan cada dia de l’any. El massís pirinenc s’està convertint en un reducte singular i estratègic, contenidor de natura, d’aigua i d’energia, de lleure, seguretat i qualitat de vida, dins d’Europa. Però aquest massís està també desequilibrat i desestructurat, convertit en una gran extensió territorial que campa sola, amb molt poca població.
Com a realitat pròpia la major part de les seves valls i capçaleres s’han convertit en àrees marginals dels territoris de més avall, urbans de la plana i més enllà. Així com l’aigua no ha perdut mai el seu sentit, ni camí cap al mar, regant tot el territori al seu pas, ens cal saber recrear noves relacions econòmiques i socials sobre d’ell per tal de recuperar territoris equilibrats i no desarticulats, desmembrats o deshabitats.
Cal retrobar nous sentits i funcions a cada racó i part del territori i als seus possibles conjunts. Per assolir aquesta nova realitat cal conèixernos millor i per tant relacionar-nos més i més bé. No viure d’esquena els uns dels altres, en funció del vessant o de la vall. Si la tecnologia permet avui disposar de comunicacions més avançades, hem de poder re-connectar-nos, com sempre s’ha fet històricament aprofitant tots els recursos.
La complementarietat entre les valls pirinenques ha estat la condició suficient i necessària per a l’equilibri dels Pirineus i que n’ha garantit la supervivència al llarg de la Història. Amb nous usos i activitats econòmiques sobre el territori hem de saber recosir lligams de relació i intercanvi, perquè és l’única manera d’assolir els equilibris que avui han abandonat als territoris pirinencs.
Les 16enes Trobades Culturals Pirinenques d’enguany 2019, a celebrar el proper dissabte 26 d’octubre a Sureda (Sorède) el Rosselló, tractaran del tema Els Pirineus Marítims. Sureda terra de suro, de ferro i de martinet, de lledoner i de fuet, de sol i de terra endins amb vista a la mar.. Els Pirineus Marítims ens recorden que junts som i conformem una realitat amb personalitat dita Pirineus i sols només som territoris marginals al sud del continent europeu. Un programa intens, però variat i àgil, obert a tothom i que ha de permetre descobrir com cerquem a fer realitat aquests Pirineus intangibles, des del seu dia a dia. Els Pirineus, tangiblement i in-tangiblement, es relacionen amb el mar cada dia i esdevenint marítims es fan presents arreu. I, per tal que aquest arreu sigui més potent, ens cal, als pirinencs, acompanyar aquestes aigües....fer el seu cicle, el més sovint possible, de cos o/i d’esperit.
Mentrestant.... el programa de matí i tarda... Yves Porteix, benvinguda; Christian Baillet, presentació; Gilbert Llong, El teatre a Sureda; Montserrat Moli i Frigola, Els jardins de Cadaquès, Giralt, Dalí, Pichot i el Jardí dels Dalí a És Llaner de Cadaqués; Domènec Bascompte i Grau, De les muntanyes de Canillo al mar; David Moré i Aguirre, El Cap de Creus, xarnera pirinenca per a la navegació i el comerç marítim entre dos estats (s.XVIII); Ramon SALA, Primera meitat del segle XIX: triple frontera del mar a l’Alt Vallespir; Jean Jacques Serra, Le four solaire de Sorède; Sergi Alcalde i Vilà, Occitans pirinencs a la Vall de Canet de Mar al segle XVII. La matrícula dels francesos del 1637; Éliane Thibaut-Comelade, La taula medieval mar i muntanya catalana; Antoni Llagostera i Fernàndez, Relacions marítimes de Santa Maria de Ripoll: Tossa i el viatge de l’abat Ramon Descatllar a Grècia; Jordi Pasques i Canut, Grup Pyrene. El Pirineu cultural d’Esteve Albert entre la mar rossellonesa i la mar emporitana; Miquela Valls i Robinson, Josep Sebastià Pons i l’Albera; Claudio AventinBoya, Viatgers aranesos Garona avall que marxaren pel port de Burdèu a fer les Amèriques; Olivier Poisson, El mercat de Perpinyà; Rosa Serra i Roté, L’aigua del Llobregat i els seus aprofitaments energètics; Xabier Kerexeta Erro, Pau dels Pirineus versus pedra seca: història, etnografia i geografia sobre l’aigua; Lluís Obiols i Perearnau, Uns trementinaires de Tuixent a l’Empordà el 1832; Bernard Massines , La vacada suredenca; Montse Aymerich i Bassols, El guarda-roba de l’aparença: les lleis sumptuàries de Mallorca (1384); Florence Grémion, La fabrication des fouets; Ramon Felipó i Oriol, Dels Pirineus a la ciutat de l’Alguer. La Mediterrània ens agermana als catalanoparlants; Jean Louis Blanchon, Presència del mar en l’art cerdà; René LE GALL, Le Martinet de Sorède; Miquel Arnaudies, La Bastida de la Marenda; Àngels Mach i Buch, Agermanaments entre pobles, un bon recurs per arribar al mar des d’Andorra; Joan Lluís Valls, La toponymie de la côte nordcatalane, de les Seques del Racó jusqu’à la Punta de l’Ocell (Cervera); Eva Perisé i Farrero, Els arts de pesca tradicionals a l’Alt Pirineu. El cas de l’esparver; i Julio Quílez i Mata, Recursos naturals de l’Alt Urgell per a la reconstrucció de la «Real Armada» al segle XVIII.
Ens calen mes Pirineus, fins i tot marítims, també. Els primers internament. Els segons ens recorden que cal sortir i dur els Pirineus al món. Per assolir ambdós objectius ens calen accions que els posin de relleu i els singularitzin. Les Trobades Pirinenques, en són unes. La creació d’una Àrea econòmica Andorra-Pirineus, en són unes altres.