Acció Feminista

A pocs dies d’haver-se celebrat el Dia internacional de la Gent Gran, Acció Feminista constata que la bretxa de gènere també existeix en les pensions de les dones grans i denuncia la precarietat a la què pot portar aquesta situació, que afecta un sector de la població especialment vulnerable.

Quines són les dades objectives? Malauradament, n’hi ha poques i resulten esbiaixades, en no contemplar les diferències per gènere en gran part dels casos; tot i així, en base a allò que hem pogut consultar, apareixen unes conclusions significatives.

Els homes cobren de pensió un 55% més, de mitjana, que el que cobren les dones. Una primera interpretació pot ser que les dones han cotitzat menys durant la seva vida. Això es deriva de diferents factors: el primer i evident, per a les franges d’edat més altes, la taxa d’activitat de les dones era molt més baixa que la dels homes; es quedaven a la llar fent feina no remunerada i per la qual no cotitzaven. Un segon es deu a la bretxa salarial: a treball igual les dones han estat menys remunerades.

La majoria de les dones que no han cotitzat prou temps com a assalariades han treballat, en realitat, al llarg de tota la seva vida, però no han meritat un dret de pensió equivalent al temps treballat. És important que aquestes dones prenguin consciència de que han de fer valer aquest dret. Recordem en aquest apartat, que el Grup de Dones per a la Reflexió i l’Acció havia reclamat, com a mesura més equitativa, la possibilitat de repartir els punts de jubilació aconseguits durant la vida de parella quan la dona s’havia quedat a la llar per cuidar de la família sense remuneració ni cotització.

Actualment hi ha un complement no contributiu per a aquelles persones jubilades que no han assolit el dret a una pensió equivalent al salari mínim, degut al poc temps que han cotitzat com a assalariades. Ve a completar els ingressos de la persona, per tal que pugui arribar a un import equivalent al salari mínim. Es coneix com a pensió de solidaritat per a la gent gran i és a càrrec del Govern, no de la CASS. El seu nom presta a confusió: no es tracta pròpiament d’una pensió sinó d’un complement a una pensió insuficient. El seu import va ser d’una mitjana de 407 euros mensuals el 2017 i la van rebre 798 persones, de les quals no sabem quantes són dones. Aquest complement no es dona quan els serveis socials detecten una situació de necessitat, sinó que s’ha de demanar; cal precisar que el temps mínim de residència al país per sol·licitar-la és de 10 anys.

Animem les dones que reben una pensió que no reconeix el seu temps efectiu de treball a que la demanin: per algun motiu es diu pensió de solidaritat. És hora que la societat sigui solidària i recompensi econòmicament el treball que ha estat invisible per a les institucions.

Si ens referim als salaris, segons dades de l’IEA del 2018, en l’actualitat els homes cobren de mitjana un 28% més del que cobren les dones, amb matisos segons el sector d’activitat en el què es troben. En el sector del comerç la diferencia és del 29%, en el de l’hostaleria és del 15 %, en el de l’educació és d’un 4%, i en el sistema financer és del 80%, és a dir, els homes cobren un 80% més que les dones (una reflexió s’imposa en tots els sectors, però en aquest més concretament esdevé imprescindible).

D’altra part, si ens fixem en la taxa d’ocupació, bastant igualada entre homes i dones en tots els trams d’edat, no deixa de sorprendre que al 2017 els homes dedicaven una mitjana de 9,7 hores setmanals a tasques domèstiques, mentre que les dones hi empraven 16,5 hores de mitjana.

Si fem cas d’aquesta situació, les conseqüències són dues principalment: d’una part, el desequilibri econòmic i, d’una altra, l’impacte per a la salut de la desigualtat entre activitats de dones i homes. En l’àmbit de la salut, l’impacte es troba no solament en la seva qualitat de vida durant l’edat adulta, sinó també en bona part de la seva vellesa. Unes reflexions que hauran de fer les professionals actuals a l’hora d’interioritzar que estan perpetuant rols perjudicials pel seu futur i, sobretot, tenir-ho en compte en preveure les seves jubilacions, per no reproduir les problemàtiques amb que es troben actualment les dones grans.

Finalment, cal dir que l’escassetat de dades desglossades per sexe dificulten qualsevol anàlisi des de la perspectiva de gènere. Esperem que amb la Llei d’igualtat i no discriminació, que obliga a recollir totes les dades amb la variant de sexe, puguem arribar a fer reflexions més aprofundides en un futur proper.