De viatge per Itàlia III: Florència
Per acabar el meu viatge per Itàlia vaig triar la ciutat de Florència. En aquest cas, vaig estar en un hotel bastant més modest i només el vaig utilitzar per dormir. Els àpats els vaig fer a fora i el mateix dia que vaig arribar el primer que vaig fer va ser buscar un lloc on comprar un panino col lampredotto, que només es ven en les paradetes ambulants que trobes pel carrer. Es tracta d’un entrepà de budells de vedella amb una salsa molt bona. M’havien aconsellat tastar-lo i no em va decebre.
El primer que vaig visitar va ser la Cattedrale de Santa Maria dei Fiore, però per arribar-hi primer vaig passar pel Ponte Vecchio, des del qual es tenen unes meravelloses vistes de la ciutat. Abans d’arribar al pont travesses tot un carrer ple tan sols de joieries i de gent mirant els seus aparadors. Per entrar a la catedral, novament, vaig fer una cua llarguíssima i, malgrat la seva meravellosa bellesa exterior, per dins no em va cridar gairebé l’atenció. Està massa buida per al meu gust. Pel que havia sentit dir sobre ella esperava molt més. Però passejar pel casc antic de la ciutat és tota una experiència.
L’últim dia del meu viatge el vaig dedicar totalment a delitar-me amb l’art, per la qual cosa vaig anar a visitar la Galleria degli Uffizi i la Galleria dell ‘Accademia. A la primera hi havia pintures de Leonardo da Vinci, Botticelli, Rembrant, Goya, però les que més em van agradar van ser les de Caravaggio. D’aquest pintor hi havia, entre d’altres, la de Bacco, Medusa i Il sacrifici di Isacco, quadre aquest últim en què els rostres dels personatges estan dotats d’una gran expressivitat, i, per descomptat, també em va agradar molt veure una còpia de El aguador de Sevilla de Velázquez, obra pertanyent a l’etapa sevillana del pintor, en què es mostra una escena de bodegó amb persones.
Respecte a la Galleria dell’Academia, realment el més interessant va ser veure l’impressionant David de Michelangelo. Una escultura renaixentista de marbre de 17 metres de l’heroi bíblic que, segons la Bíblia, va matar Goliat. Però hi havia altres obres de l’escultor encara que bastant malmeses i dins de tota una selecció d’escultures de diferents autors, la majoria pendents de restauració.
Els sopars els vaig fer en un petit restaurant prop de l’hotel que estava molt bé i on, a més de pasta, vaig tastar un entrant molt ric: Zucchine ripiene, cru amb frittelle i formaggio fresc una mena de bunyols calentets amb formatge per untar i pernil salat italià. Per dinar, el segon dia vaig menjar en un restaurant del centre spaguetti al funghi porcini. M’encanten els bolets! I amb això acabo amb el meu petit viatge per Itàlia a l’espera de poder tornar i visitar, entre d’altres ciutats, Venècia.