Agredir a la parella
És una conducta difícil d’entendre. Com algú pot agredir psicològicament o físicament a la persona que estima? En aquest article t’explicaré el procés que fa servir la persona agressora. Com s’arriba a maltractar a la parella sentimental.
El seu objectiu és destruir-te i per aconseguir-ho, primer et deshumanitzarà. És a dir, es disvincularà emocionalment de tu. Et tractarà com un objecte. Desprès, buscarà dominar-te. No et confonguis, no t’estima. No es amor. Has d’entendre que aquesta persona és gelosa i possessiva. També dir que és covarda perquè no s’atreveix a deixar-te. Depèn emocionalment de tu. Ets el seu centre d’atenció. La seva conducta ho reflecteix però la malinterpretes. Mai anirà de cara, farà comentaris subjectius. Et dirà: ‘això que fas em fa sentir malament’; ‘per culpa teva em sento així’; ‘la teva manera de vestir o parlar no m’agraden.
He dit que farà comentaris subjectius, perquè la seva intenció és que et sentis culpable. Però tingues present que ningú pot decidir sobre l’estat anímic d’una altra persona. Tu només ets responsable del que dius i fas, no de les interpretacions que se’n puguin fer. Si aquesta persona perd la vista o es queda sorda ara mateix, no s’ofendria ni per la teva manera de vestir ni per les teves paraules. Aquí queda demostrat que l’origen del seu malestar és la seva manera d’interpretar les situacions. No les teves maneres de fer.
És incapaç de gestionar la seva frustració i està buscant culpables. És ella la que ha de canviar, no tu. La malinterpretació de la seva conducta es transforma en culpabilitat. Et sents culpable i t’obligues a canviar d’hàbits. El procés no és molt llarg, però si continu. La seva durada és relativa perquè depèn de la víctima. Si és extrovertida i té un cercle d’amistats ampli o, per contra, és introvertida i amb un cercle reduït. Però el procés és el mateix en tots dos casos. Aïllar la persona de la seva zona de confort i crear-li dubtes sobre si mateixa. Sobre els seus valors. És aconseguir que estigui en un estat d’indefensió absolut. D’aquesta manera mai podrà escapar. Ni tan sols denunciar la situació.
Ara t’explicaré els dos punts del procés: l’aïllament social i la deterioració de l’autoestima. Així és com s’aconsegueix que la persona estigui a les teves ordres. Li fas creure que es una inútil i que sense tu, no és ningú. Perquè ho entenguis millor, t’ho explicaré en forma d’història. Pot ser la de qualsevol persona, ja sigui una dona o un home. No hi ha diferencia de sexe en l’agressió de parella: el meu estimat/da, va començar aïllant-me del meu entorn més pròxim. Amics i família. Vaig deixar de relacionar-me amb ells. Vivia només per a ella i el meu fill. Vaig passar de ser una persona extrovertida i esportista a quedar-me a casa. Vaig començar a prioritzar les tasques de la llar a l’esport. Una vegada aïllada, per a degradar la meva autoestima, va començar a menysprear les meves virtuts i a exagerar els meus fracassos. Va passar de ser atenta i afectuosa a ser exigent i autoritària. Cada vegada que sortíem, m’humiliava en públic dient-me que anava massa arreglada per a fer simplement la compra o anar al parc amb el nen. En les reunions escolars, no em deixava opinar. Deia que no tenia res a aportar. Que era una inepta. Les primeres vegades no li feia cas i seguia amb la meva rutina però a força d’insistir en els meus errors, va aconseguir que dubtés de mi mateixa i m’ho acabés creient.
El que més intranquil·litat em produïa era quan arribava a casa amb ganes de descansar i no sabia com la trobaria. Si agressiva o relaxada. Estava confosa perquè unes vegades em pegava per un motiu en concret i altres vegades no em feia res. Era un estat d’indefensió absolut. Per justificar el seu caràcter, em deia: ‘Tu tens la culpa dels meus canvis d’humor’ i com he dit abans, m’ho vaig creure i pensava que era cert, que era culpa meva per no satisfer-la com a amant ni com a pare/mare del seu fill.
A això se li va sumar que a la feina no estava passant per un bon moment. La baixa autoestima em va portar a ser desconfiada i m’estava perjudicant en el desenvolupament de les meves funcions laborals. Si veia a dos companys parlant entre ells i mirant-me, ja donava per fet que m’estaven criticant. Em sentia el centre d’atenció de totes les mirades. Va arribar un punt que dubtava de tot. De la feina, dels amics, de la família i dels meus superiors. Pensava que estava en el seu punt de mira.
Per acabar, et resumiré com va aconseguir dominar-la, perquè aprenguis dels seus errors i no facis igual que ella: Va deixar de fer el que li agradava per complaure a la seva parella. Prioritzava els objectius dels altres abans que els seus propis. Els hi dedicava tot el seu temps i els seus diners. També va deixar de mimar-se i de cuidar-se físicament. Es creia indispensable (si no ho feia ella, ningú ho faria) i va deixar de confiar en la gent. Tot aquest repertori de conductes la va aïllar també del seu ambient laboral, quedant-se totalment sola. Sense familiars, ni amics, ni companys de feina. Tingues present que si algú et motiva a separar-te de la teva zona de confort, està pensant més en ell que en tu. La zona de confort no es deixa, s’amplia. Si alguna cosa t’agrada i et dona pau, no et separis d’ella.