Francesc Guillaumet Periodista

Davant del foc a terra d’un hotel del Port de la Bonaigua i envoltat de neu pels quatre costats, com correspon a aquest indret del Pirineu de Lleida, vaig acabar de llegir Entre el torb i la Gestapo, el llibre en el que Francesc Viadiu relata amb mà destra com funcionaven les xarxes d’evasió que tenien com a objectiu rescatar els soldats que havien quedat atrapat a la França ocupada pels nazis.

Aquestes xarxes discorrien a través de les muntanyes d’Andorra i no només patien les inclemències del temps (el gegant blanc, com diu Viadiu) sinó també les infiltracions que feien caure tota una cadena de passadors evitant durant molt temps poder complir la seva noble funció. Si parlo d’aquest llibre, però, no és només perquè el considero com un dels relats més bons que he llegit en els darrers cinc anys, sinó també per subratllar l’encert d’una altra obra, Andorra literària. Rutes de novel·la, de Roser Porta i Tony Lara, que té precisament en aquest llibre de Francesc Viadiu una de les seves obres clau.

D’entrada, aquests dies en els que es torna a parlar tant de la necessitat de desestacionalitzar el turisme no està de més que iniciatives com les que proposa aquest llibre tinguin la màxima repercussió possible. I és que el turisme cultural és una realitat que cada vegada capta més públics àvids de visitar no només un territori i les seves possibilitats d’oci sinó la seva història, el seu llegat cultural i les expressions que, com la literatura, han ajudat a definir la realitat d’un país com Andorra.

De fet, són molts els territoris que aposten per la cultura com a element de dinamització. Sense anar més lluny les Valls d’Àneu (al Pallars Sobirà) van estrenar fa un temps unes rutes destinades a l’escriptora Maria Barbal, autora de títols com Pedra de Tartera, i a Jaume Cabré. Deia l’enyorat Isidor Cònsul que l’escriptor i guionista barceloní havia aconseguit amb Les veus del Pamano crear la millor novel·la que s’ha escrit mai sobre el Pirineu. El cas és que aquesta obra, que com Entre el torb i la Gestapo també s’ha portat a la petita pantalla, narra una història ambientada a la Vall d’Àssua en temps dels maquis. Des que es va estrenar aquesta ruta es pot resseguir els passos d’aquesta novel·la que recorre poblacions com Llessui o Pujalt, tot i que posades al paper amb els seus respectius noms literaris a la manera de García Márquez amb el seu Macondo.

A la Costa Brava, un lloc que turísticament ho té tot fet per la bellesa del mar i de les seves costes, també s’ha apostat des de fa temps per les rutes literàries. Les impulsa la Fundació Josep Pla i recorren alguns dels llocs més importants en la vida del genial escriptor empordanés, com el Mas de Llofriu o els llocs que va sovintejar en la comarca que Pla anomenava Empordanet. Des de la Costa Brava estant no és només l’obra i la vida de l’autor del Quadern Gris la que es pot resseguir a través de les diverses activitats que s’organitzen entorn seu sinó que l’Escala també fa gala d’una de les seves escriptores més reconegudes. Amb el pseudònim de Víctor Català, Caterina Albert va excel·lir en la novel·la naturalista de finals del Segle XIX i principis del XX. Sol·litud (una obra que es va portar a la gran pantalla) en seria segurament l’exemple més paradigmàtic.

Ambientada en la muntanya més recòndita i en un ambient marcadament patriarcal la protagonista de la novel·la de Víctor Català és, també, un exemple de reivindicació de la dona en un moment (ja he dit que parlem de fa més de cent anys) en què fins i tot l’autora de la novel·la havia de recórrer a un pseudònim masculí per poder publicar. Com a lleidatà, també, sempre he lamentat que no hi hagués cap ruta específica dedicada a Màrius Torres, un dels millors poetes simbolistes catalans i una de les figures que explica, com ningú, la tragèdia de la generació truncada per la Guerra Civil.

D’haver-n’hi n’hi ha de motius, com la conservació encara de la seva casa natal o el recurs de la boira que va identificar un dels poemes més brillants del poeta lleidatà, La ciutat llunyana. Fet i fet, doncs, en aquest camp de les rutes literàries encara hi ha molta feina per fer i com aquell que diu ens hi acabem de posar tot plegat. Per això és significativa la iniciativa que impulsen Roser Porta i Tony Lara amb unes rutes que, pel que he llegit, expliquen des de la pèrdua d’algunes peces del romànic fins als convulsos anys d’entreguerres, una època en la que autors com Francesc Viadiu van exposar la seva vida per salvar persones perseguides per la barbàrie nazi.

Llàstima que, com explica el mateix autor al final de la novel·la, el seu esforç no es vegués recompensat pels països aliats que van acabar amb el règim de Hitler. L’exdiputat per Solsona d’ERC, exiliat durant la major part de la seva vida, es pensava que tombat el sàtrapa alemany el general Franco correria la mateixa sort. Però no va ser així. Els aliats el van considerar el mal menor davant del comunisme. Això, però, ja són reflexions que segurament sortiran durant el transcurs de les rutes dedicades a les xarxes d’evasió i en les que també hi tenen protagonisme autors com Antoni Morell i Norbert Orobitg. Pel que fa a mi també em proposo d’anar-hi algun dia. Val la pena.