Addicció al sucre
El meu nom és sucre però em camuflo en forma de glucosa, fructosa, sacarosa, dextrosa, lactosa, maltosa, melassa, mel, etcètera. Vull que sàpigues que no sóc el mateix que es troba en els aliments, ja sigui en la fruita, verdura o els cereals. Jo sóc l’afegit. El que fas servir per a beure el cafè o preparar els teus pastissos. Gràcies als noms que m’han posat, passo desapercebut i tinc accés a qualsevol persona. Tinguis un any o noranta, em desitges i és lògic. Produeixo plaer i com més em consumeixes, més em vols. Sóc l’alegria de la festa i he aconseguit que m’associïs amb benestar. No ets capaç d’imaginar un esdeveniment sense mi. Sense les postres.
Això té sentit i fins i tot es podria dir que és normal, perquè formo part de les denominades drogues legals, com son el cafè, l’alcohol, el tabac, els medicaments psicotròpics i d’altres. Fixa’t que moltes vegades anem en equip. Beus cafè i m’afegeixes, després fumes i et prens una copa de qualsevol substància alcohòlica. Sóc pura química i afecto a la biologia del teu cervell. Actuo en el seu sistema de recompensa. Quan a arribo a aquesta zona, produeixo la segregació de dopamina. Inundo el teu cervell. Et dono eufòria i pau.
La dopamina és el neurotransmissor comú a qualsevol droga i conducta satisfactòria. S’encarrega que les repetim. Ho fa per la nostra supervivència. Es mou per inèrcia. No distingeix entre perjudicar i afavorir. Si l’organisme el segrega, significa que ha de ser útil per a la supervivència. L’aliment dolç s’associa a energia i això és vida. D’aquí la explicació que als teus fills no els agradi el menjar insípid o agre. No segreguen tanta dopamina.
Si intentes allunyar-te de mi, t’ataco amb l’abstinència. Mal de cap, esgotament i ansietat. Mentre facis un ús moderat, no et passarà res, però si n’abuses faré que tinguis càries, diabetis, obesitat i entris en depressió. És més, per molt que vulguis desfer-te de mi, no et serà fàcil. Encara que deixis de prendre sucre refinat, els refrescos o no mengis brioixeria industrial. No em perdràs de vista. Estic per tot arreu. Fins i tot en el menjar salat.
Suposo que formaràs part de la majoria de les persones que mengen aliments processats. Aliments que poder ser emmagatzemats durant dies o setmanes. Llegums, verdures, salses, maionesa, pizzes, carn, peix, embotits, etcètera. El teu paladar s’ha acostumat al gust del sucre per això no em distingeixes en dosis petites. La pròxima vegada que facis la compra, llegeix la llista d’ingredients i et sorprendràs. Estic a tot arreu!
Perquè puguis saber la proporció de sucre que hi ha en els productes, fixa’t en el seu ordre d’aparició. Estan en ordre descendent. Això vol dir que si em veus entre els tres primers, és que formo part de la seva base. La meva funció és fer de conservant, modificar i potenciar el sabor dels aliments. A banda de crear addicció. Aquesta última és la més important perquè és l’encarregada que tornis a consumir l’aliment, o si més no, que parlis bé d’ell i això farà que els teus amics ho comprin.
No t’has fixat que el sabor és diferent quan cuines de forma natural? Els aliments cuinats de forma casolana no necessiten conservants, però quan són per a la venda al major, han de respectar unes normes de seguretat. Però això té la seva explicació. La societat vol menjar bo, barat i fàcil de preparar. Les empreses d’alimentació han de competir entre elles per a arribar al màxim nombre de clients. És l’anomenada guerra de preus.
Quin és el missatge que transmeten? Compra el meu producte. És més barat i més sa que els altres. Com he dit abans, el menjar processat és pràctic perquè a més de ser barat, no cal cuinar. Simplement s’escalfa o es descongela i en pocs minuts tens el menú. Cada dia pots menjar aliments d’una cultura diferent i aquesta forma d’alimentar-se té unes conseqüències: l’abús de sucre i les malalties que això comporta.
Es recomana consumir un màxim de 50 grams de sucre diaris. Unes 10 cullerades de cafè i la millor forma de controlar el meu consum és sota l’assessorament d’un nutricionista. T’explicarà les diferències entre el sucre afegit i el natural. Però tranquil, perquè portant una alimentació variada i practicant esport regularment, no tindràs cap preocupació. Conclusió, has de fer com diu Darwin. T’has d’adaptar al món i canviar els teus hàbits alimentaris o desapareixeràs abans d’hora. Per poder gaudir dels seus beneficis i del seu plaer s’ha de ser conscient del seu consum i no abusar-ne. A banda d’això, fes-te proves mèdiques anualment i així controlaràs el seu nivell en la sang. No és el mateix reduir el seu consum, que haver de privar-se’n.