Un dret, una obligació
S’apropen les eleccions comunals, i m’agradaria donar el meu punt de vista sobre el vot a Andorra. Aquest no és un país on puguem cenyir-nos a les estadístiques, ni podem comparar-nos a altres països. Hem de prendre consciència de la importància d’exercir el nostre vot, tenint en compte l’evolució d’aquest dret al nostre Principat.
Tot comença el 1959 on només els homes, caps de casa, podien votar, primer indici de la importància d’aquest acte. Amb el pas del temps, precisament el 14 de desembre del 1971 varen poder votar les dones per primer cop. Aquest esdevé un punt clau, atès que tot i les condicions presents, la democràcia real es va començar a aplicar a un més ampli nombre de persones que podien exercir el seu dret.
Gràcies a les eleccions, molta gent ha pogut treballar per a poder desenvolupar un país millor. En cada contesa electoral, el poble s’uneix per analitzar què és el millor pel futur d’Andorra. Un vot significa molt. No és només un paper amb inscripcions dins d’una urna. És l’elecció de la pròpia decisió del que es vol. És poder donar veu al poble, i coherència als qui les guanyen, ja que sent realistes, no es pot guanyar unes eleccions amb la simple confiança de tenir sort.
S’ha de subministrar material que segueixi el fil de la història, i ens mantingui a flota, també solucionar alguns problemes que podrien perdurar, entre altres. Malauradament, he pogut conèixer molta gent que no vota, que no exerceix el dret que se’ls dona, i amb tot el respecte, em permeto qüestionar-los, qüestionar si és que no tenen cap queixa (llavors, per lògica, podrien seguir votant el Govern existent), o també molts cops me n’adono que la desinformació produeix un tipus de menfotisme que no acabo d’entendre.
No podem demanar al Govern que faci això en lloc d’allò si nosaltres mateixos no donem la nostra opinió exercint el dret al vot, i no podem lamentar-nos tampoc, ja que la nostra democràcia constitucional està vigent. Parlant una mica més amb el cor, els nostres avantpassats, els que varen apropar-nos a l’Andorra d’avui, i els que avui segueixen esforçant-se per a poder seguir amb el progrés, se’ls gira l’esquena, se’ls deixa caure sense exercir aquest vot.
En conclusió, i havent argumentat la importància del fet de votar, m’agradaria recordar que mai és tard per iniciar-se o incitar als seus pròxims a fer-ho. Pensant en el demà d’Andorra i en els seus habitants.