Macron apodera la ciutadania
Com que al meu diari, que té 80 anys, publiquem cada dia una portada històrica em vaig adonar que un dia la primera pàgina del diari es referia a una visita que el president Tarradellas va fer a Agramunt pels volts del 1978. Els pares havien anat de festa major a la capital de la Ribera del Sió i tinc el record fugaç del pare estirant-me de la mà cap a la plaça i dient: «Ve el Tarradellas». I precisament a aquella il·lusió que causava la visita del president de la Generalitat després de la seva llarga etapa a l’exili és la que em va recordar les imatges que vaig veure per televisió i als diaris sobre la visita del copríncep Emmanuel Macron. En definitiva, va ser tot un èxit i un viatge del que Andorra en pot treure molt de profit, ja que es va veure un president de la República totalment entregat amb el seu altre Estat i amb els reptes que té plantejats d’ara endavant.
Entre multituds Macron va voler saludar tothom. Ignoro com havien estat les visites dels altres coprínceps hereus de la banda del Comtat de Foix (diuen les cròniques que François Hollande també va ser força pròxim al poble) però el cas és que Macron va trencar tots els esquemes. Lluny de la visita d’un cap d’Estat, que sempre acostumen a ser fredes i protocol·làries, el president de la República francesa va visitar les set parròquies, va trencar el protocol per saludar i fer-se selfies amb la gent i va repartir somriures i xocades de mans pels quatre costats de la geografia andorrana. Però el que és més important és que es va veure (i sentir) un Macron molt ben informat del dia a dia del Principat.
«Us correspon a través de les eleccions obtenir una majoria per fer les evolucions que vulgueu», va dir Macron sobre el debat de si cal o no despenalitzar l’avortament. Després de mostrar un absolut respecte per les decisions de la ciutadania (va recordar que com a «garant de la nació» no pot «dir al poble què ha de fer») Macron també va recordar que defensa «el dret de les dones a decidir sobre el seu cos» i d’aquesta manera va mostrar el seu pensament favorable a que puguin avortar. Però Macron va saber separar molt bé el seu paper de cap d’Estat de França del d’Andorra per recordar que aquest debat correspon a la ciutadania d’Andorra i que en cap cas s’hi ha d’immiscir. Les seves paraules, doncs, van ser prou calculadament ambigües per respectar d’una banda la forma d’Estat d’Andorra (són molts els que asseguren que obrir la porta a l’avortament la posaria en qüestió perquè difícilment el copríncep Episcopal la podria acceptar) i deixar la porta oberta a què siguin les decisions de la ciutadania les que vagin obrin portes. No en va va deixar clar que atès el resultat de les darreres eleccions no sembla que aquesta opció sigui una opció majoritària ara per ara. Tot i que això no vol dir que no ho sigui a curt i mig termini.
Deia que Macron no es va deixar cap tema a la maleta. Va parlar de tot i de totes les qüestions que afecten la vida del Principat. Es va referir al tall de la carretera que uneix França i Andorra pel Pas de la Casa i va prometre millores. Com a bon «ambaixador» del seu país, també va recordar que treballarà per ampliar les relacions comercials entre França i Andorra (ara més decantades cap Espanya) i es va referir també al procés de negociació perquè el Principat es pugui convertir aviat en un país associat a la Unió Europea. Amb claredat meridiana el copríncep va dir a la ciutadania d’Andorra que aquest tracta no ha de suposar en cap cas «renunciar a la sobirania andorrana ni a diluir la seva identitat» i que mirar en direcció a Europa és «el futur i la continuació». Aquestes paraules, dites per una de les persones amb més pes a la UE, són un clar aval a què Andorra pugui recórrer aquest camí amb garanties i amb èxit de futur.
Insisteixo que no puc parlar de les visites d’altres coprínceps perquè no les conec prou. Però el que va fer aquest dijous i divendres Macron a Andorra és fixar les línies d’un país que ha fet les reformes necessàries per encarar el futur amb garanties i que, a més, compta amb l’aval dels seus caps d’Estat. Des que el 1278 anys es van signar els Pariatges entre el bisbe d’Urgell i el Comte de Foix al Castell de la Suda de Lleida ha plogut molt. Però en tot cas s’ha demostrat que el Principat ha pogut conservar la seva sobirania enmig de dos Estats (França i Espanya) en el que ha estat un model d’èxit que ha sabut trobar el seu lloc en el context internacional.
Fet i fet, doncs, la visita de Macron només es pot valorar amb un excel·lent. I a més de posar sobre la taula les principals qüestions de país (d’Estat, si es vol) ha sabut marxar d’Andorra amb un intangible que no donen els llibres de ciència política i que pocs líders saben fer. I és que Macron, amb el seu discurs coneixedor de la realitat andorrana i dels reptes que li esperen d’ara endavant, s’ha sabut posar també la gent a la butxaca. I això ja és garantia que Andorra pot mirar el futur amb els llums llargs perquè té els avals necessaris per continuar transitant pel concert de les nacions amb totes les prerrogatives d’un Estat modern i una ciutadania que se sap apodera per emprendre els camins que democràticament decideixi transitar.