Francesc Guillaumet Periodista

Com si d’un Memorial de Greuges es tractés, els càrrecs electes del Pallars Sobirà es van reunir ara fa gairebé un any amb el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra. La trobada es va fer poc després que transcendís que el Doctor Music Festival no se celebraria a les Valls d’Àneu pel veto que l’Agència Catalana de l’Aigua posava al certamen (simplement li deia que el redimensionés en ocupar zona inundable).

Aquest anunci, que evidentment va causar un greu prejudici econòmic al Pallars, va anar acompanyat d’una sèrie de mesures governamentals, entre les quals una reunió dels alcaldes de la zona amb la màxima autoritat del país. D’aquella trobada en van néixer alguns compromisos, com el de començar a redactar el projecte del Túnel de la Bonaigua, tot i que com passa en aquestes trobades de bones intencions el més calent és a l’aigüera. Tot i això, el Govern ha repetit l’experiència i (amb encert) ha convidat aquesta setmana passada els alcaldes i electes de l’Alt Urgell per posar fil a l’agulla sobre les necessitats de la comarca.

D’entrada la reunió va servir per determinar els principals problemes de l’Alt Urgell, una zona molt pròxima a Andorra i que té en la despoblació i l’envelliment de la població dos dels principals handicaps. De fet, això ja m’ho feia notar Òscar Ordeig, candidat socialista a l’alcaldia de la Seu a les passades eleccions municipals, quan li vaig fer l’entrevista pel meu diari. Deia que a la reunió dels alcaldes amb Torra també es va posar sobre la taula aquesta qüestió.

I és que per abordar aquestes dos realitats fan falta polítiques d’alçada que transcendeixen la mera estructura municipal i comarcal i depassen fins i tot la del propi país. Vull dir amb això que per redreçar la situació potser caldria recórrer, fins i tot, als fons estructurals europeus, que per alguna cosa ha de servir formar part del club comunitari.

Més enllà de les polítiques que s’implementin en aquesta direcció, que han de ser de nivell i d’alta volada, els gestors de la cosa pública també van parlar d’una altra realitat. Lligada amb les altres dos però en definitiva molt important si no es vol perdre el tren definitivament. I aquesta no és altra que la d’aconseguir retenir el talent.

I això és fixar la població al territori per poder assegurar el futur d’unes terres de muntanya que tenen en l’agricultura, el turisme i l’agroalimentació tres dels seus principals puntals. Retenir el talent, doncs, hauria de ser una de les peces claus de tota política que es volgués implementar en aquest sentit. I és que aquesta variable no només afecta a l’Alt Urgell sinó a moltes altres zones de la Catalunya interior, com les terres de Ponent.

Sense anar més lluny la Cambra de Comerç de Tàrrega vol posar en marxa una ambiciosa borsa de treball, a l’estil d’Infojobs, en la qual participin les més de 2.500 empreses associades, els centres de formació i la Universitat de Lleida. S’adona l’entitat de la capital de l’Urgell (i així els hi ho diuen les empreses) que moltes vegades costa trobar els perfils indicats per cobrir els llocs de treball que es creen. Per això des de l’entitat de la capital de l’Urgell identifiquen en el fet de retenir el talent un dels principals objectius perquè la iniciativa pugui arribar a bon port.

És evident que perquè tot això tingui èxit cal anar acompanyat d’unes polítiques de la mà de l’Administració. Per això, més enllà d’identificar problemes i intentar posar-hi solucions, és important l’anunci que durant la trobada amb els alcaldes de l’Alt Urgell va fer el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró. D’entrada va recordar que, d’acord amb la Diputació de Lleida s’està treballant per portar la fibra òptica a les poblacions de més de 50 habitants (que en el cas d’aquesta comarca en són la majoria).

També va explicar que amb l’horitzó del 2020 s’instal·larà aquesta mateixa tecnologia a tot el tram de la carretera C-14 que circula per l’Alt Urgell, amb tot el que això significa per les empreses, professionals liberals o iniciatives d’agroindústria que s’hi volguessin instal·lar.

És un fet que en els nostres dies les comunicacions ja no només són infraestructures d’obra pública, que també. Amb això no vull dir que les carreteres i vies d’accés als municipis de l’Alt Urgell i d’Andorra no hagin d’estar en perfecte estat de revista. De fet, en una recent entrevista que li vaig fer al president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, feia esment (i amb raó) que en alguns casos abans d’implementar les comunicacions del segle XXI calia millora les del segle XX.

En el sentit que en alguns pobles de la demarcació de Lleida encara no hi havia una carretera digna de tal nom. Però assegurat això cal apostar per l’economia del coneixement, la fibra òptica i les noves tecnologies de la comunicació. Ambdós coses no són antitètiques sinó complementàries i amb una bona política darrere poden ajudar, i molt, a intentar solucionar aquells problemes que es van identificar en la reunió de divendres passat però que ja fa temps que se saben.

La despoblació i l’envelliment de la població en són dos però posar solucions per revertir-les, amb la intenció de captar talent i retenir el que ja hi ha, és una tasca en la que s’han d’arremangar a partir d’ara els responsables de la cosa pública. A ells els correspon posar-hi l’estructura i la ciutadania el talent i les ganes de tirar endavant. En aquest sentit, també, no està de més recordar aquella frase de J.F.Kennedy que deia: «No et preguntis què pot fer el teu país per tu, sinó què tu pots fer pel teu país». Anant de la mà, ciutadania i Administració, s’entén, segur que es pot fer molt.