Si es vol emprendre una altra vegada el vell camí, es va aconseguint sense massa problema. Els conflictes enquistats perseveren en les seves desenteses, la guerra apareix novament com una alternativa, perquè ja s'ha deixat anar fins que l'únic horitzó visible és aquest, no n'hi ha d'altres. O almenys així ho està semblant al Sàhara, per exemple. Potser com a signe de nous canvis, grans líders mundials ja retirats, van publicant les seves memòries. Per la transcendència dels fets i per haver viscut aquesta època recent, valdrà la pena llegir-les amb interès, però en vista dels comentaris sobre els continguts, no se sap si és gaire recomanable.

En temps de Bush i de Blair, tot el món, d'una manera o altra, va quedar implicat en la guerra d'Iraq, una intervenció que va marcar un tombant de debò en les relacions internacionals. Diuen els responsables que ho tornarien a fer, cosa ben estranya perquè ha anat fatal. Justificar-se és comprensible, donar a conèixer detalls, també, però pretendre que no era previsible el desgavell és filar poc prim en la visió del futur. En temps remots, la guerra era estructural. Ara representa que no ho és. Disposem d'organismes, de fòrums i taules i mai hi havia hagut tanta comunicació i interacció entre el més grans i poderosos, els emergents, etc.

Tornar a pensar en la guerra és retornar-li un sentit ancestral. La guerra també té els seus grans intèrprets, com ho fou Lao Tse, però actualment les estratègies disposen d'altres recursos molt més pacífics, i si més no, es pot recordar aquelles guerres arcaiques, els caps anaven davant de tot, desafiant l'enemic i participant al bell mig de la batalla. La guerra segueix sent emprada com una eina al servei d'interessos determinats i obscurs.

I mentre tant, a la lluita quotidiana per mantenir i ordenar la feina, per trobar-ne i per fer-la créixer. Alemanya, que fa uns mesos havia d'anar tan malament, ha tornat a ser la locomotora d'Europa. Justament en aquest estiu ha generat una demanda de 986.000 llocs de treball, entre els que hi ha 34.000 enginyers, 28.000 cuiners i 30.000 xofers. Els vagons del darrera es van atrotinant, però la potència de la màquina és impressionant. A veure.

Per a més informació consulti l'edició en paper.