Alcoholisme
L’alcohol és la segona droga legal amb més adictes, només superada pel tabac. Totes dues tenen més adictes que qualsevol droga il·legal. Abans de començar l’article, definiré les paraules droga i addicció. La primera significa: substància que una vegada en l’organisme crea o modifica una conducta. Poden ser el sucre, el cafè, el te, els medicaments psicotròpics, el tabac, la cocaïna, l’heroïna, el cànnabis, etc. Per l’altra banda, la segona significa: ser esclau de la substància, es dediquen tots els recursos materials i/o econòmics a satisfer la necessitat. Tota la resta es secundari (família, amics i treball).
Cal matisar que ningú vol ser alcohòlic i dependre d’una substància per a funcionar. S’hi arriba per associacions errònies. Es comença per l’ús, després li segueix l’abús i acaba en l’addicció. Es comença a beure per plaer i es manté per necessitat. Per a no sofrir l’abstinència. És una addicció on no hi ha culpables sinó víctimes. La societat sencera sofrim la problemàtica, però al mateix temps és la que incita a beure, per a després jutjar-nos i anomenar-nos borratxos. S’ha normalitzat el seu consum. Es troba per tot arreu. Entres al centre comercial o al bar, el compres i te’l beus -. Així de simple. No et demanen recepta mèdica, ni carnet d’identitat per a aconseguir-ho. No és com una droga il·legal, a través de la qual vas a la presó per la seva compra.
El procés de l’alcoholisme no és molt llarg, però si continu. Depèn molt de l’ambient que t’envolta, si és protector o precipitant. És a dir, si et facilita el seu accés o no. També hi influeix la genètica. Ve a ser un 50% hereditari i un altre 50% ambient. Si els teus pares són o han estat alcohòlics, tens més probabilitats de caure addicte. El motiu és que ets sensible a l’alcohol. No és que hi hagi un gen de l’alcohol. Diguem que hi ets al·lèrgic. Si els teus amics necessiten cinc cerveses per a desinhibir-se, tu en necessites només dues. Per a entendre millor la relació amb l’alcohol cal conèixer la diferència entre l’ús, l’abús i la dependència.
Hem d’entendre que ell no és el problema, sinó la relació que hi mantenim. Podem ser el seu esclau o ser simplement amics. Veure’ns de tant en tant. D’aquí la importància de ser conscient del seu consum, saber el motiu pel qual bevem. Què està buscant la persona quan consumeix? El sabor, el plaer de beure? L’eufòria i la desinhibició? Passar el temps mort, combatre l’avorriment o, per contra, oblidar els seus problemes?
- Ús: pot ser esporàdic o continu però, la quantitat consumida no té incidència sobre l’organisme. Ni a nivell mental, ni físic. Estàs buscant satisfer una necessitat i quan ho aconsegueixes, deixes de consumir. Ja sigui el sabor, desinhibir-te o estar eufòric.
- Abús: afecta a la salut mental, física o a tots dos. El teu entorn t’està dient que beus massa. Ho acceptes però, tot i així et compensa perquè busques l’eufòria o la desinhibició. Encara no et tremolen les mans i tens cert control sobre l’impuls de beure. Però comences a tenir quadres d’ansietat, estats depressius, canvis bruscos d’humor i insomni. Això es deu a la tolerància. És el contrari a la sensibilitat. Ara has de consumir més quantitat per a sentir els mateixos efectes. També, pot ser que estiguis buscant oblidar. Si el motiu és aquesta última opció, vas molt equivocat. Hi ha millors teràpies i menys perjudicials.
- Dependència, addicció: fas el que sigui per consumir. No hi ha plaer per beure sinó necessitat. Ho fas per a frenar l’abstinència. Et tremolen les mans, el coll, vomites i beus per a calmar-te i funcionar. Per a tornar a ser el d’abans.
Aquesta persona amb el temps es queda sola. La seva família ha quedat destruïda. Entre la depressió i l’ansietat sofertes en veure que no es deixa ajudar. Ho han intentat de totes les formes possibles, però si l’addicte no reconeix el seu problema i decideix posar-hi remei, no es pot fer res per ell. Encara més, aquesta persona és policonsumista. És a dir, té diverses addiccions. Tabac, medicaments psicotròpics, cocaïna, cànnabis, heroïna, etc. És capaç de sortir de casa el dijous a la nit i no tornar fins dilluns a la tarda. Amb el temps s’ha tornat mentidera i s’inventarà qualsevol excusa per a justificar la seva desaparició.
Però, per què causa efectes d’eufòria, relaxació i insomni? Això succeeix perquè és química i afecta a la biologia del nostre organisme. És un depressor del sistema nerviós central (SNC). Igual que els barbitúrics i les benzodiazepines (ansiolítics, calmants, somnífers). La seva funció és proporcionar benestar. En dosis baixes o moderades, segrega serotonina, la causant de l’eufòria i la tranquil·litat. En dosis elevades, segrega dopamina, la causant de l’activitat i de motivar-nos a actuar. Després, en dosis més elevades, segrega el GABA. És el causant de la relaxació i del somni. Vindria a ser l’exemple del nomenat borratxo de bar, que es queda adormit recolzat en la barra. Degut a aquests efectes tan semblants als medicaments psicotròpics, moltes persones fan servir l’alcohol per a aconseguir aquests mateixos efectes. Es canvia la seva funció. Es fa servir l’alcohol per a oblidar, relaxar-se o estar content. Quan es consumeix pel seu sabor o per compartir un moment entre amics, és gairebé impossible entrar en l’alcoholisme. El problema sorgeix quan es fa pels altres motius, perquè no podràs parar de consumir. Mai estaràs satisfet perquè et faràs tolerant a l’alcohol. Si abans amb tres cerveses o tres copes de whisky ja trobaves el punt de relaxació, ara n’has de beure sis o més.