• El Servei de Política Lingüística ha engegat una nova campanya de captació de voluntaris

Fa un parell de setmanes s'encetava la quarta edició del Dictat nacional, un projecte més de dinamització lingüística entre els joves que organitza el Servei de Política Lingüística (SPL) i en què participen, cada any, més de 1.200 alumnes de casa nostra. I aquesta setmana s'ha posat en marxa el vuitè Concurs de guions televisius per a estudiants. Els joves són un dels centres d'atenció més importants en les accions de l'SPL, perquè amb la seva consciència lingüística són els garants de la nostra llengua. Però més enllà d'aquest àmbit, hi ha altres projectes que s'impulsen des del Servei amb l'objectiu d'augmentar l'ús social del català i que, massa sovint, cauen en l'oblit.

Amb el lema Fem servir la llengua. Parlem català, el Servei de Política Lingüística del Govern engegava, no fa gaires dies, una nova campanya de captació de voluntaris per a un projecte que es manté amb força des de l'any 2004 amb la col·laboració del Centre de la Cultura Catalana. El disseny de la campanya defuig per primera vegada la realitat per introduir el missatge a través d'una il·lustració que crida la població perquè faci servir la llengua. El missatge, d'allò més senzill, té una càrrega contundent perquè pretén, d'una banda, sensibilitzar els nouvinguts i els no-catalanoparlants de la importància d'aprendre i utilitzar el català per integrar-se al país i per promocionar-se en el món laboral, i de l'altra, convidar els catalanoparlants a implicar-se en aquest projecte d'acolliment i socialització.

Per primera vegada, el Servei de Política Lingüística ha impulsat el projecte de voluntariat lingüístic en col·laboració amb els centres d'autoaprenentatge i l'Àrea de Formació d'Adults i aquest fet ha permès multiplicar les activitats de dinamització amb activitats lúdiques i culturals gratuïtes per complementar les seves trobades i una interrelació entre els aprenents que participen dels diversos recursos que ofereix el Govern.

Alhora, les sinergies entre aquestes tres àrees i l'Àrea de Formació Continuada, Ocupacional i de Reconeixement de l'Experiència Professional i el Servei d'Ocupació van possibilitar que es dibuixés i es posés en marxa un projecte que, per primer cop, permet que les persones que sol·liciten o a les quals s'ha atorgat una prestació per desocupació o que estan inscrites al Servei d'Ocupació siguin orientades correctament a qualsevol dels recursos per a l'aprenentatge de la llengua que ofereix el Govern. Només a través d'un circuit d'aquestes característiques es podia garantir l'avaluació del nivell de llengua d'aquestes persones per tal d'orientar-les i garantir-los un aprenentatge a favor de la seva integració per obrir-los noves portes en un món laboral que a hores d'ara és prou complicat.

Més enllà d'aquests projectes, però, mentre per raons diverses tots miràvem cap a un altre costat, passaven desapercebudes altres accions d'un equip, el del Servei de Política Lingüística, que pretenien contrarestar els resultats de la darrera enquesta Coneixements i usos lingüístics de la població d'Andorra. Situació actual i evolució (1995-2009), que situa els grans magatzems com el sector socioeconòmic en què l'ús del català és més baix. Després de molts mesos de feina en col·laboració amb diverses empreses del sector, els tècnics d'aquest equip potent dibuixaven uns plans lingüístics adequats a les necessitats de cada empresari i a les peculiaritats de cada empresa. Això palesa que no n'hi ha prou amb una llei d'ordenació de l'ús de la llengua oficial a la mà, i que és la feina tècnica del dia a dia la que marca la fita que a principi d'aquest mes es feia pública i, hi insisteixo, sovint passa desapercebuda.

En una roda de premsa encapçalada per la ministra encarregada de la cultura, se signava un acord de col·laboració per millorar l'atenció als clients en català amb els Grans Magatzems Pyrénées, Pyrénées Hiper Centre, Grans Magatzems Andorra 2000, Centre Comercial Escale, Monoprix, Míster Bricolage i Monop, també amb Punt de Trobada i Híper Andorra. Aquests convenis recullen el compromís ferm del Govern i dels grans magatzems per capgirar la situació negativa de l'últim indicador lingüístic i són un exemple del resultat d'un compromís de treballar plegats perquè fem servir la llengua.

Paral·lelament, el panorama actual del món empresarial del cinema a casa nostra també ha canviat d'un any ençà. Calia trobar una fórmula per poder col·laborar amb les empreses exhibidores de casa nostra que no defallien en l'esforç d'aconseguir estrenar alguna còpia doblada en la nostra llengua oficial de les que corren pel circuit català de cinemes. De la mateixa manera que amb els grans magatzems, els empresaris del sector i el Servei de Política Lingüística van treballar plegats per dibuixar un acord que representava, per part del Govern, una col·laboració econòmica a través de la compra d'entrades per a cada estrena per distribuir-les gratuïtament entre els aprenents de llengua i els ciutadans. Aquesta notícia que representava un abans i un després en l'impuls de l'oferta de cinema d'estrena en català, malauradament, tampoc ha estat prou comentada.

Des del respecte per la diversitat lingüística, que és una de les riqueses que tenim en aquest país, hem de fer entre tots l'esforç conjunt de preservar i enfortir el català com a llengua de comunicació social, com a eina fonamental d'integració i d'identificació. Aquesta és la feina, en positiu, que estem fent. H

Director de promoció cultural i política lingüística

Per a més informació consulti l'edició en paper.