PUBLICITAT

El preu del lloguer i les assemblees als pobles

De l’actualitat d’Andorra de les últimes setmanes hi ha dues qüestions que em criden l’atenció. La primera fa referència a un problema, el de l’elevat preu del lloguer, que malgrat els anys i els esforços que s’hi esmercen, no s’acaba de solucionar. I així ho revela l’informe del Raonador del Ciutadà, que revela que l’any passat va rebre una vuitantena de queixes per sobrepassar més d’un 10% el preu dels arrendaments. La segona és la idea esbossada pel secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, de fer reunions als pobles per explicar en quin punt es troben les converses per l’acord d’associació amb la Unió Europea. A priori, doncs, dos temes prou diferents, però alhora prou importants pel futur del Principat.
En el primer cas, el de les queixes rebudes pel Raonador del Ciutadà, comprovo l’hemeroteca i veig que almenys ja hi he dedicat dos articles (l’agost del 2017 i el febrer del 2018). Pel que es veu és un problema que no se soluciona i una qüestió que el Govern potser hauria d’abordar amb més decisió per evitar que es produeixin situacions que traspassin els límits permesos. És evident que qui té pisos i cases per llogar s’hi ha de guanyar la vida, com qualsevol negoci d’altra banda. Ara bé. Tractant-se d’un bé de primera necessitat com és l’habitatge caldria que la regulació que s’ha fet es complís fil per randa per evitar situacions que allunyin la gent de poder viure amb dignitat. Andorra, a més, té una ràtio molt alta de població estacional que necessita habitatge de lloguer i que l’hauria de poder trobar a preus assequibles (insisteixo, partint de la base que qui en llogui s’hi ha de poder guanyar la vida). I això sense parlar de les famílies andorranes, residents o no, que tenen tot el dret del món a poder encarar el futur amb garanties en un país que ofereix moltes oportunitats de futur als professionals que trien aquesta terra per venir a treballar o per establir vincles de futur.
Per totes aquestes raons esbossades abans és evident que davant les queixes rebudes pel Raonador del Ciutadà les autoritats s’haurien d’agafar el problema seriosament. I és que no ajuda a donar una bona imatge de país que a la capital del Principat s’hagin registrat fins a sis casos en els quals l’augment del preu del lloguer se situa per sobre del 70%. Perquè sense cap mena de dubte en aquestes situacions es pot parlar d’un cost abusiu i això no fa cap bé al país, sinó més aviat al contrari. És més. Potser caldria que aquestes notícies no es quedessin només en una denúncia més o menys amplificada pels mitjans de comunicació i en un tema recurrent cada cert temps sinó que el que seria interessant és que l’Executiu pogués implementar mesures que fessin inviable que hi pugui haver propietaris o immobiliàries que cobren preus desmesurats. I això, com es fa en el món del trànsit, té una solució factible com a darrera mesura, que és la punitiva. I se’n diu multes.
Deia que aquesta setmana passada hi ha hagut dos temes que m’han cridat l’atenció. A més de l’informe del Raonador del Ciutadà, doncs, també m’he fixat gratament amb l’anunci del secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea. M’ha semblat significatiu que anunciï reunions a les parròquies per explicar en quin punt es troben les negociacions i quines són les directrius i línies vermelles (arribat el cas) que es planteja el Govern a l’hora de tirar endavant aquesta iniciativa. D’entrada, que el Govern d’un país es plantegi recórrer poble per poble la geografia andorrana per anunciar quines són les seves intencions al respecte, em sembla com a mínim lloable. I m’ho sembla perquè no és freqüent que en qüestions d’Estat, com ho és el futur acord d’associació que es negocia amb les autoritats europees, es tingui massa en compte la ciutadania. Que es faci així, doncs, és una mostra de respecte de l’Executiu presidit per Xavier Espot cap als andorrans i andorranes, que al capdavall són els principals destinataris d’un projecte que els afectarà en els pròxims anys i per les properes generacions. De les explicacions donades per Landry Riba se’n desprèn, també, que amb aquesta iniciativa el Govern pretén preparar el futur referèndum que hauria d’avalar (o no) aquest acord amb la Unió Europea. «La voluntat és que tots els ciutadans tinguin la mateixa informació i es puguin anar formant una opinió», va dir Riba a aquest diari, que també va anunciar que fins i tot es podrien fer reunions sectorials per informar sobre els àmbits específics de l’acord. En aquest sentit és obvi que el Govern prepara el futur amb planificació i amb voluntat de transparència. I només per això la música de l’acord ja sona bé. Si es fa d’aquesta manera, a més, és molt possible que quan hi hagi el referèndum tothom ja tingui una idea ben formada del que suposaria per Andorra signar aquest acord amb el club comunitari, amb els seus pros i amb els seus contres.
Ara per ara, encara fa pocs dies que el Govern s’ha constituït i per això encara té butlla. En el cas del lloguer, que és un problema que s’arrossega des de fa temps, potser caldria més celeritat, però identificar el que no funciona i ser-ne conscients (com revela el Raonador) és un primer pas per poder posar-hi solució. Caldrà esperar un temps, doncs, per veure si en aquest tema hi ha resultats. En el segon cas, en el d’acord d’associació, sembla que la cosa s’ha encarat de forma molt encertada. Temps hi haurà en aquesta legislatura per parlar-ne però no està de més subratllar el que es fa bé i el que cal esmenar. Al capdavall governar és precisament entrar en aquesta dialèctica constant.  

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT