Respecte institucional
Una institució respon a un acte o acció d’instituir. Que no és altra cosa sinó fundar. És a dir, és el reflex d’un acte fundacional i que, en el cas de les institucions que representen un país, es tracta del reflex de les lleis fonamentals d’aquest.I en el cas d’Andorra el text fonamental n’és la Constitució de Principat d’Andorra.
I aquest text senzill de només 11 pàgines, amb un preàmbul, nou títols, 107 articles, dues disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i una disposició final, diu el que diu i ho escriu com ho escriu.
I així escriu «Poble Andorrà» en quatre ocasions, tres de les quals posant en majúscula la primera lletra de les dues paraules.
Escriu «Estat» o «Estat andorrà» en 22 ocasions i totes elles amb la primera lletra de la paraula Estat en majúscula.
Escriu «Principat d’Andorra» amb les primeres lletres en majúscula en totes tres ocasions.
Escriu «Copríncep», «Coprínceps», «Coprincipat» o «Cap de l’Estat», amb la primera lletra de paraula en majúscula en totes les trenta-set ocasions.
Escriu «Consell General», «Síndic General», «Consellers», «Síndic i Subsíndic Generals», «Subsíndic General», «Sindicatura», «Cambra» i «Comissió Permanent» amb la primera lletra en majúscula en totes les 94 ocasions en que apareix.
Escriu «Govern», «Cap de Govern» i «Cap» amb la primera lletra en majúscula en totes les 53 ocasions.
Escriu «Comú», «Comuns» i «Parròquies» amb la primera lletra en majúscula en totes 19 ocasions.
Fins i tot «Veïnat» i «Quart», que hi surten mencionats una sola vegada, el text de la Constitució els escriu en majúscula en la primera lletra de la paraula.
En un anterior article, en aquest mateix mitjà, EL PERIÒDIC, del dia 31 de maig, intitulat Els COMUNS en minúscules ja plantejava el tema però hi implicava només alguns mitjans de comunicació i alguna institució més que altres.
Avui, però, cal mencionar també tota la producció legislativa andorrana a través dels textos publicats en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i a totes les institucions com a afectades.
Sorprèn que l’assessorament i correcció lingüística no respectin el text de la Constitució, com a màxima i superior llei de lleis de l’ordenament legislatiu andorrà i l’apliquin en conseqüència, ja que els obliga, respectant la terminologia assentada en la mateixa.
És possible que s’estigui aplicant uns estàndards del català exteriors que no respecten la Constitució andorrana?
Seria bo que el Servei de Política Lingüística del Ministeri de Cultura de Govern, recordés i fes complir, a qui sigui menester, l’obligació de respectar la terminologia andorrana, referent al català, que els andorrans ens vam dotar amb la Constitució del Principat d’Andorra el 28 d’abril del 1993.
La utilització i reproducció en minúscules del nom de la major part de les nostres institucions, en les lleis i reglaments i altra documentació oficial, i conseqüentment en tots els mitjans escrits públics i privats del país, no fa sinó desprestigiar, per la via del menyspreu, al conjunt de l’Estat andorrà, faltant al respecte de les institucions andorranes.
I ,de retruc, desprestigiant i faltant al respecte de la pròpia Constitució que el Poble Andorrà ens vam voler i poder atorgar sobiranament, amb els Coprínceps, fa més de 25 anys i després d’un profund i llarg viatge, que hauríem de mirar de continuar allargant, evitant caure en forats, coves i cavitats profundes indesitjables.
Una mica d’autoestima nacional, començant pel respecte institucional, no ens farà cap mal, si volem fer compatible l’obertura amb la preservació d’una mínima i suficient identitat, per a poder continuar sent qui volem ser.