Consciència nacional andorrana (2)
Continuant amb l’exposició de dates significatives per a la visualització d’aquest concepte intangible que suposa la consciència nacional: El 1764 apareix el llibre Politar Andorrà, que quedarà per a ús intern del Consell General, considerat com una versió reduïda o simplificada i pràctica del Manual Digest que, malgrat això, introdueix algun matís sempre en la defensa de la independència i neutralitat andorranes. Es divulgarà a tota la ciutadania en l’edició del 1983 de L.Armengol-M.Mas-A.Morell, amb pròleg de M. Vila i Riba. «Ayxi ho feyen nostres antichs Andorrans quant alguns Ministres de Fransa o Espanya los volian manar y pretenien ser obehits; nols obehien o antes bé recorrien a les Corts dels grans Monarcas[...]per consegüent no consentien ni toleraven la vulneració de ella o dany en un apice [...] Los Pares de la República de les Valls [...] no permeten ni tolleran a imitació d’aquells antichs Andorrans la més mínima infracció ni lesió de sa neutralitat, ans be quant sie convenient han de empenyar totas ses Valls per eyxir per la defensa de elles, pues no admeten semblant assumpto parvetat de materia, si vol conservarse entera». Posteriorment en va aparèixer la reedició del 2015.
L’any 1806 es restableixen els vincles polítics amb Napoleó com a cosenyor francès d’Andorra, després de trobar-se interrompudament des del 1793 pels revolucionaris francesos, gràcies a la demanda, continuada i insistent, dels andorrans. El 1866 amb la Nova Reforma s’aconsegueix el dret de vot de tots els Caps de casa, la separació dels càrrecs al Consell General dels Comuns, es passa del Cosenyoriu al Coprincipat, apareix la bandera tricolor com a símbol d’Andorra i altres.
L’any 1914 apareix l’Himne Andorrà amb text del Copríncep episcopal Joan Benlloch i Vivó i música de Mossèn Enric Marfany i Bons, i el 1921 és acceptat oficialment pel Consell General. El Papa declara la Verge de Meritxell Patrona de les Valls d’Andorra. El Consell General declara el 8 de setembre Festa Nacional.
El 1925 el Consell General vol l’adhesió d’Andorra a un conveni de la Societat de Nacions, sense èxit. L’any 1929 es fa la concessió per part dels Coprínceps de les forces hidroelèctriques a FHASA que, a canvi ha de fer les carreteres, comporta indirectament la creació del servei de policia, la banca, el primer hospital, un increment important de la població permanent per immigració i la modernització general de tot el país.
El 1930 França i Espanya signen un conveni per a l’explotació dels correus postals a Andorra, sense l’acord del país. L’any 1933 s’aprova el sufragi universal masculí. L’any 1935 el Consell General acorda la concessió de Ràdio Andorra, que comença a emetre el 1939 i generarà alhora el coneixement d’Andorra arreu del món i un conflicte permanent interior per l’incompliment dels acords pactats que incrementarà el sentiment identitari nacionalista andorrà.
El 1946 surt el llibre Les Valls d’Andorra, de Bonaventura Riberaygua i Argelich, primer compendi a l’abast de tothom, referent dels andorrans per a conèixer el seu propi país. L’any 1958 comença a emetre Ràdio de les Valls, després de gestions iniciades el 1951 i a partir de 1962 emetrà amb el nom de Sud Radio. El 1959 el Consell General envia una comunicació als Coprínceps sol·licitant el tancament de les dues emissores de radiodifusió.
L’any 1963 surt el llibre Andorra el meu país, d’Albert Puigoriol i Lladó amb participació de J. M. Bruguera i P. Canturri, sota la direcció d’Antoni Aristot i Gomà, primer manual escolar d’andorranitat amb una repercussió clau en infants i adults d’aquelles generacions.
El 1970 s’aprova el sufragi universal femení. L’any 1972 el Consell General inicia el procés d’andorranització dins del peculiar sistema escolar andorrà, amb escola francesa, escola espanyola i escola congregacional. El 1973 les dones obtenen el dret d’elegibilitat en càrrecs públics. L’any 1976 es produeix la primera consulta al poble Andorrà sobre la Reforma de les Institucions. Andorra participa per primera vegada com a país en uns Jocs olímpics.
El 1977 es fa la segona consulta al poble Andorrà sobre el projecte de Reforma de les Institucions. Apareix el llibre L’Estat Andorrà de J. Bartumeu, M. Mas i A.Morell on s’afirma i es demana que «Existeix una consciència nacional, base d’un Estat diferent [...] una clara consciència nacional [...] el País necessita una Constitució». L’any 1978 els Delegats Permanents dels Coprínceps aproven la partició de la Parròquia d’Andorra en dues, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. El Consell General aprova el Projecte de Reforma de les Institucions i el tramet als Coprínceps. El 1980 el Consell General ratifica l’acord del 1977 declarant la fi del contracte de les concessions radiofòniques.