Ortorèxia: l’obsessió pel menjar saludable
Si no tinguessis varietat d’aliments però saps que hi ha un organisme oficial encarregat de controlar la qualitat del menjar, te’l menjaries? Si la teva resposta és afirmativa, vull que sàpigues que hi ha un departament del govern que es dedica a això. A controlar l’estat dels aliments.
Què és l’ortorèxia? Pertany al grup dels trastorns de la conducta alimentària, igual que l’anorèxia i la bulímia però es diferencia en què l’obsessió no és la quantitat, sinó la qualitat dels aliments. Afecta el 25% de la població dels països desenvolupats. Aquesta dada és interessant conèixer-la perquè ens està dient que quan no tens suficient menjar, el que és realment important és nodrir-te. Aquestes persones centren el seu benestar exclusivament en l’alimentació. Pensen que la salut és sinònim bàsicament d’alimentació, sense tenir en compte altres factors com l’esport, jugar o socialitzar amb els altres.
Aquests tres factors sí que són sinònims de benestar i felicitat. Hi ha persones que veuen al diable en la carn o el peix i veuen la glòria en les verdures i fruites o viceversa, també hi ha persones que glorifiquen la carn i basen la seva dieta en ella. Es denomina dieta paleolítica. L’ésser humà és omnívor i això significa alimentar-se d’animals i de vegetals. De buscar un equilibri en la varietat. D’aconseguir certes proteïnes, minerals i vitamines. Tenim una dentadura que ens permet mossegar, arrencar i triturar i un paladar que s’encarrega de les preferències dels aliments. Les persones obsessives deixen el paladar de costat i se centren en els nutrients que conté l’aliment, però sobretot el seu origen, si és orgànic.
En el cas de les persones ortorèxiques, va més enllà. Van a la recerca de la puresa sense tenir en compte que la terra no és pura perquè en ella hi conviuen cucs, bacteris, microbis i animals que deixen els seus excrements com a fems.
Menjar sa és la millor opció per a allunyar-se de les malalties però les persones que sofreixen aquest trastorn interpreten de manera diferent la paraula menjar sa respecte a la manera amb la qual ho fan els especialistes de l’alimentació.
Ho fan a la seva manera. Obtenen la informació de revistes, llibres i internet. És un tipus d’hipocondria, on la persona està convençuda que està malalta o emmalaltirà si menja això o allò. Sense cap base científica. És com qualsevol altra addicció. Si no consumeixen, entren en estat d’abstinència. En aquest cas, o mengen sa o es posen ansioses. Generalment s’obsessionen en algun aspecte en concret de l’alimentació. Els additius, els pesticides, el tipus d’aliments, peix, carn i derivats o aigua no embotellada. És una cosa contradictòria perquè defensen que aquesta alimentació els desintoxica l’organisme, però no obstant això moltes d’elles fumen, beuen alcohol, consumeixen begudes ensucrades, etc.
El pitjor de tot, és que la majoria no practiquen esport. El que al principi és una cura de la salut, es converteix en una obsessió per la qualitat de l’alimentació. Es fan vegetarians o vegans i acaben per esborrar del seu vocabulari la paraula animal. Moltes vegades es passen als aliments en pols, pensant que són més sans que els tradicionals. Com en tots els trastorns, sempre hi ha un problema emocional darrere. Algun trauma, por o associació errònia de benestar.
Aquesta forma d’alimentar-se condiciona la seva relació amb els altres. S’aïllen del seu entorn social i familiar. Estan condicionades per l’alimentació, quan van de viatge dediquen molt temps a buscar llocs per a menjar. Si en alguna ocasió les conviden a menjar fora de casa, es preocupen tant per la qualitat del menjar que ingeriran, que estaran uns dies menjant menys quantitat per a compensar. Pot ser anterior o posterior al dia en concret. Amb el pas del temps deixen de sortir amb els altres, per a evitar aquestes situacions. Respecte a la família, deixen de menjar amb ells. Ho fan abans, després o aïlladament. Aquesta conducta potencia l’adquisició d’un TOC (Trastorn Obsessiu Compulsiu). En aquest cas, el de comprovació. Comprovar que l’aliment sigui veritablement orgànic i no hagi sofert cap manipulació posterior.
Dediquen molt temps a pensar en el menjar de la tota la setmana. Han d’acudir a centres específics per a comprar-lo. Amb el cost econòmic que això comporta perquè curiosament, és més car que el tradicional. Aquest repertori de comportaments porta a ser perfeccionista. Ser menys flexibles amb l’alimentació. Amb el temps sorgeix la frustració i això mateix condueix a la baixa autoestima. Creuen que canviant radicalment la forma d’alimentar-se tindran una millor percepció de si mateixes, quan en realitat, el que estan fent és empitjorar-ho perquè aquest canvi no arriba mai.
Pot ser que baixin de pes però el seu problema no radica aquí. Està en la seva manera de pensar i per aquest mateix motiu jutgen a tot aquell que no comparteix el seu estil de vida. Encara que el seu objectiu no sigui baixar de pes, per lògica, si s’eliminen certs productes grassos o energètics, la tendència és perdre pes. Generalment aquesta manera d’alimentació té efecte rebot. En el moment que la persona abandona aquesta dieta, recupera el pes perdut i alguns quilos de més.
No ha après a menjar, simplement ha canviat d’aliments, però no s’ha informat sobre què és una proteïna, un carbohidrat, el greix i les seves funcions en l’organisme.
Si vols estar sa practica esport un mínim de 4 vegades per setmana i acudeix a un especialista de l’alimentació perquè t’expliqui què has de consumir i com afecta al nostre organisme. Tingues present que estem fets de carn i ossos i per això mateix, emmalaltim. Per molt que et cuidis, cauràs malalt en alguna ocasió. Acceptant aquesta veritat, evitaràs l’ansietat per l’alimentació.