Hem iniciat una nova campanya electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya. Els electors de la demarcació de Lleida podrem escollir fins a 29 opcions de les quals avui per avui només 5 tenen representació parlamentària. L’altre dia un company em comentava que les campanyes no serveixen per gaire cosa i que la gent acaba amb el cap ple de sentir-nos, i que tots som iguals, que venem fum i res més. És molt millor el pluralisme de la democràcia que l’uniformisme de la Dictadura. Quant a que tots som iguals i que venem fum tampoc hi estic d’acord: És cert que hi ha coses que ens uneixen, com l’acceptació del joc democràtic i d’altres de sentit comú, però també tenim diverses maneres d’enfocar la realitat i de com resoldre els problemes. Només ens cal veure l’exemple d’Obama i com el seu intent de reforma sanitària se’n ha anat en orris. Potser sí que les campanyes són poc eficients; cada formació intenta vendre al seu producte a uns electors que sovint ja tenen el vot decidit. Les eleccions són com una cursa amb els cavalls que surten preferits i els altres; a vegades hi ha sorpreses i més en el nostre sistema on les majories es decideixen al Parlament. Tots els que des dels partits polítics treballem per defensar la nostra manera d’entendre la política quan arriben eleccions fem mans i mànigues per fer sentir la nostra veu. La pregunta és ¿a quants votants convencerem?. Es parla dels indecisos i també del vot en blanc, (fins i tot és presenta una candidatura anomenada «Escons en Blanc-Ciudadanos en Blanco») i en canvi es parla poc dels nois i noies que voten per primera vegada. Legítimament cada opció política explica el seu programa. Jo com tanta gent de l’arc polític faré campanya per el meu grup polític, ICV i EUiA, perquè representa el verd de l’esperança. No ens volem conformar davant la crítica situació que vivim, no volem acceptar les retallades socials imposades per sortir de la crisi. Treballem per una economia més sostenible al servei de les persones, no per les persones al servei de l’economia, com massa sovint passa. El proper dia 28 està a les nostres mans decidir entre la resignació o l’ esperança i jo voto per l’esperança.

Per a més informació consulti l'edició en paper.