• Em molesta la tendència que té la gent a encasellar-nos i voler-nos limitat a la jardineria

Avui no tinc un bon dia, està demostrat: De bon matí porto el cotxe a l’ITV, i me’l rebutgen perquè «hi ha un problema amb el tub d’escapament i les normes de contaminació de la Unió Europea, etcètera, etcètera...». Ja podeu imaginar les rialles beneites: aquests Verds punyeteros...

Ara mateix surto d’una tertúlia a la radio i de poc m’escanyo quan la persona amb qui la compartia em diu en un to ben seriós, com aquell que clama una evidencia: «és que els Verds hauríeu de ser una branca d’un partit nacional». Em consta que ho ha dit sense ànim d’ofendre sinó mes aviat com qui dóna un bon consell. El que m’ha matat és que qui ho deia ni tant sols pertany a un partit polític estructurat; això sí, forma part d’una plataforma feta a corre-cuita abans de les darreres eleccions i que, contràriament als Verds, sí té representació al Consell General. Deu ser això el que els dóna un grau en comparació a nosaltres, que només som un partit des de fa 7 anys i que tenim l’aval d’una gran família Verda Europea, amb representants a molts parlaments, fins i tot a alguns governs.

Ja durant la Fira d’Andorra, com que som així de frikis i ens posem a l’abast de la gent, vaig haver de debatre amb algú si els Verds havien de ser de dretes o d’esquerres. És el tipus de pregunta recurrent.

Sovint a les tertúlies quan es parla de temes de medi ambient, d’animals, d’energies alternatives, etcètera... automàticament tothom es gira cap al verd de torn.

Doncs a mi, que voleu que us digui, em molesta molt aquesta tendència que té la gent a encasellar-nos en aquests àmbits; només demostra que ningú no perd el temps en llegir un programa i el fàcil que és posar etiquetes sense coneixement de causa. Jo no vull que ens deixin només la jardineria.

Em fa ràbia que els meus fills arribin a casa i em diguin que els amics diuen que els Verds son uns «pringats», encara que probablement tenen raó, ja que en aquesta societat creure en uns valors com l’economia sostenible, la justícia social, la participació democràtica i la solidaritat sembla estar desfasat.

Som Verds perquè creiem que la pressió que exercim sobre el medi ambient en nom del desenvolupament econòmic és insostenible i, en conseqüència, tenim propostes en el nostre programa per invertir la tendència.

Som Verds perquè creiem que cal elevar la qualitat de vida per a tots, reduint les desigualtats, i el nostre programa està ple de mesures econòmiques, fiscals i socials per assolir-ho. Som Verds perquè creiem que tothom pot tenir dret a decidir, per això tenim el programa més progressista en matèria de participació Som Verds perquè creiem que es pot viure bé sense fer malbé.

Al senyor que volia ser verd, però de dretes, només li puc dir que difícilment es poden compatibilitzar ambdues coses, ja que els Verds pensem que l’economia ha d’estar al servei de les persones i del medi ambient, i que les finances han d’estar al servei de l’economia, ben al contrari de les polítiques que s’han estat duent a terme en aquests darrers anys, i que s’ha demostrat que ens han portat a l’impasse en què ens trobem. Jo personalment, no puc entendre el roig sense el verd, i viceversa.

¿Que hi ha gent de dretes amb sensibilitat pel medi ambient? Probablement, però que hi posin els mitjans per demostrar que s’ho creuen de debò.

Al que em proposa ser una branca d’un altre partit polític ¿què dir-li? Un partit polític es crea amb una base ideològica i els Verds això ja ho tenim; i ho tenim molt clar, a diferència de les plataformes que s’han creat al voltant d’uns interessos particulars i personals.

Per últim, només em queda recomanar a tothom que llegeixi els programes polítics, que pregunti, que sigui curiós,que sigui crític, ja que en política, el pitjor es fiar-se d’etiquetes, de caricatures, d’imatge, sense tenir en compte els continguts. Així anem...

Presidenta dels Verds.

Per a més informació consulti l'edició en paper.