La interpretació d'un cavall
Jolstomer és el nom d’un cavall molt especial sobre el que Tolstoi va explicar la vida i circumstàncies en un dels seus relats. El cavall magnífic, descendent dels millors exemplars de les cavalleries reials, posseeix qualitats d’elegància, estil i harmonia, però una capa de taques poc afavoridores, desconcerta els usuaris de totes les Rússies. Només els més entesos són capaços de descobrir les virtuts extraordinàries de l’animal. Això pel que fa a les persones.
Com si seguís el gènere dels contes i les fàbules, en el relat Lev Tolstoi fa parlar als animals, alhora que també els fa actuar. Amb els seus sentiments i organització social, els darrers dies de Jolstomer són ben desgraciats, però els aguanta amb una dignitat exemplar.
Després d’haver treballat per als seus amos amb fidelitat, posant els seus sentits i responsabilitat, la seva senectut queda relegat als serveis més secundaris, menyspreat pels seus congèneres. Tanmateix, abans de ser sacrificat, el noble cavall aconsegueix fer-los conèixer les seves experiències vitals i exposar les seves teories, especialment sobre els humans. Creu que no es preocupen de fer el bé, sinó de poder dir que el més gran nombre de coses possible són seves.
Posseir tot el que es pugui, aquesta és la diferència que observa Jolstomer entre els humans i els cavalls, que col·lectivament tampoc destaquen per la seva generositat, segons l’autor rus.
Per a Tolstoi, que evoluciona en la seva vida a la recerca de la justícia, d’una societat menys intransigent i generosa, contra les diferències de classe filles d’uns sistemes abusius, que les persones només pensin en posseir esdevé una de les seves preocupacions majors.
L’equí ho resumeix de forma clara, les energies es destinen a l’obtenció de més béns, però no a la recerca del bé. L’ambició pot costar la vida. Des de la mort de l’autor, el 20 de novembre de 1910, amb un enterrament multitudinari, la interpretació de Jolstomer continua vigent, ara organitzat d’una altra manera. Més béns oferts, més candidats a obtenir-los, i el mateix sentit d’acumulació.
Historiadora
Per a més informació consulti l'edició en paper.