Protecció de dades, drets fonamentals i videovigilància
El 21 de gener de 2004 es publicà al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra la Llei 15/2003, de 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals, amb l’objectiu de regular el tractament de les dades de caràcter personal de les persones físiques.
La finalitat fou dotar un marc legislatiu en matèria de protecció de dades, buscant un equilibri entre la protecció dels drets fonamentals de les persones, especialment el dret a la intimitat consagrat a l’article 14 de la Constitució del Principat, i la imposició d’obligacions excessives a les entitats públiques i privades andorranes. Aquesta legislació, tot i no ser del tot precursora a Andorra, ja que el Reglament sobre el banc de dades del sector públic, de 1976, ja regulava el tractament de dades personals en el camp del sector públic, es complementà amb el Decret d’1 de juliol de 2004 que creà un Registre Públic per a la inscripció de les dades personals i amb el Decret de 9 de juny de 2010 que aprovà els reglaments de l’Agència de Protecció de Dades.
Andorra s’alineava així amb les regulacions europees en matèria de protecció de dades, avançant encara més en aquest àmbit l’any 2007 amb la ratificació del Conveni del Consell d’Europa per a la protecció de les persones respecte al tractament automatitzat de dades de caràcter personal, de 28 de gener de 1981, i el protocol addicional del Conveni del Consell relatiu a les autoritats de control i fluxos transfronterers de dades.
Així doncs, Andorra ha homogeneïtzat al llarg dels anys el seu marc normatiu en matèria de protecció de dades amb els estàndards europeus, oferint avui dia, tal com ho reconeix la Decisió de la Comissió Europea de 19 d’octubre de 2010, un «nivell adequat de protecció».
En aquest àmbit, no podem negar l’increment substancial de la utilització de mitjans de captació d’imatge mitjançant la instal·lació de càmeres de videovigilància. L’any 2015, l’Agència de Protecció de Dades d’Andorra ja va emetre una recomanació en relació al seu tractament, per tal que la seva utilització no col·lidís amb la necessària protecció d’aquestes dades; una protecció indispensable que es desprèn no només de la Llei Qualificada de Protecció de Dades, sinó també, i de forma especial, de la Constitució Andorrana.
Així doncs, el legislador va encara més enllà i aprova en el si del Consell General la Llei 30/2018, de 6 de desembre, qualificada de seguretat pública que introdueix al Principat un marc normatiu més exigent en relació al tractament de la videovigilància. L’objectiu d’aquesta legislació és garantir la seguretat pública mitjançant la regulació de l’ús d’aquests sistemes per part tant d’entitats públiques com privades, implementant ensems els mecanismes necessaris per a la protecció dels drets fonamentals i les llibertats públiques de les persones. Aquest règim, que entrà en vigor el passat 10 d’abril, complementa doncs la Llei qualificada de protecció de dades personals, que seguirà regint en tot moment el tractament automatitzat de les imatges i sons obtinguts per sistemes de videovigilància.
En efecte, els requeriments de la Llei qualificada de dades personals quant a les obligacions del responsable del tractament de les dades segueixen essent vigents, mantenint-se l’obligació de constitució i inscripció de fitxers, la necessitat d’informació de forma clara sobre l’existència de càmeres en espais tant públics com privats, l’adopció de mesures tècniques i organitzatives necessàries per garantir la veracitat i integritat de les imatges així com la regulació de l’accés a les mateixes per part de terceres persones. Tot això, sense oblidar garantir els drets d’accés i supressió que corresponen a la persona interessada.
La nova legislació, tanmateix, se centra en la implementació de diverses mesures per tal de protegir la seguretat ciutadana i garantir la convivència pacífica al Principat. Regula doncs, entre altres, la utilització de sistemes de videovigilància, imposant limitacions a la seva posada en funcionament per protegir espais tant públics com privats i reforça la regulació exigint requisits de comunicació i/o autoritzacions preceptives per tal de garantir-ne l’adequada utilització. Així mateix, emfatitza de forma especial la utilització d’aquests mitjans de conformitat amb el principi de proporcionalitat, tant en el seu vessant d’idoneïtat, de forma que només s’utilitzin quan sigui necessari, com en el seu vessant d’intervenció mínima, de forma que es garanteixi la ponderació entre la finalitat perseguida i l’afectació que pugui tenir als drets fonamentals. I, finalment, imposa limitacions temporals en relació a la seva custòdia, constituint ensems l’anomenada Comissió Nacional de Videovigilància com a òrgan administratiu en aquesta matèria.
Si bé la normativa entrà en vigor el passat dia 10 d’abril, les persones titulars de sistemes de videovigilància hauran de fer atenció a l’entrada en vigor del reglament que desenvolupi les condicions d’autorització i de comunicació establerts per aquesta, ja que de conformitat amb la Disposició Transitòria segona del text legislatiu, caldrà que sol·licitin l’autorització oportuna o efectuïn la comunicació prèvia requerida en els terminis legalment prescrits.
Efectivament, i com no podia ésser d’altra manera, totes aquestes obligacions i limitacions es veuen reforçades mitjançant un marc sancionador que es preveu als articles 50 i següents de la Llei, sense perjudici, és clar, de les disposicions penals en matèria d’escoltes il·legals i conductes afins i en relació a l’obtenció o ús il·lícit de dades personals automatitzades.