Maria Cucurull

Ens falta sensibilitat lingüística. No és culpa nostra, ens han ensenyat que lingüísticament hem de ser submisos. Ve de lluny, això no és d’ara, ha estat una mena d’herència que s’encomana d’una generació a l’altra i amb el pas dels anys la submissió no s’atenua, sinó que s’agreuja i es fa més i més evident. El que abans s’imposava amb el discurs de la por, ara s’imposa amb arguments mercantils, perquè es veu que en el món del màrqueting hi ha unes llengües que tenen més ganxo que d’altres.

Ens han ensenyat que si et parlen en una altra llengua que no sigui el català cal que canviïs (per educació) cap a la llengua forana. Encara que l’altra persona sàpiga parlar català, encara que tu parlis la llengua oficial... Si us plau, no siguem maleducats, ja sabem que cal que canviem sempre de llengua per tot allò del respecte i la cortesia i també per altres arguments que no existeixen (però que te’ls defensaran).
Ens han ensenyat a sentir-nos petits perquè hi ha llengües molt fortes (no pas els català) i si escrius amb les llengües potents, òbviament tindràs més lectors. Si fas de Youtuber amb una llengua amb molts parlants arribaràs més lluny i tindràs molts subscriptors i si penges fotos a Instagram amb frases suposadament filosòfiques o fragments de poesia barata en anglès o castellà, tindràs molt més reconeixement social. Ja veuràs com ho petes! Si ho fas en calatà, en canvi, ets un matat, perquè ja se sap que no cunde igual. I suposo que no ets dels que mira pel·lícules en català, perquè (tot i que la majoria de dobladors són els mateixos) ja se sap que les pel·lis en català no valen res. Els actors de doblatge ho fan sempre súper bé en castellà però en català (que és majoritàriament la seva primera llengua) no en saben gens, ho fan fatal. 

I sí, això és el dia a dia dels nostres miserables prejudicis lingüístics. I resulta que allò de ser cornut i pagar el beure es compleix amb tanta exactitud que arriba el dia que un país que té una sola llengua oficial es veu sotmès al castellà... a altres llengües no tant, perquè resulta que ara el francès s’ha arraconat força (ara no està tan valorat com el castellà). De fet, el català està tan poc de moda que es presenta una publicació amb un recull de conferències sobre Andorra i Pompeu Fabra que no interessa a cap mitjà de comunicació del país. Perquè total, aquest tipus d’esdeveniments culturals (per ser guays n’hauríem de dir ‘events’) no interessen a ningú. I en definitiva, perquè Fabra està passat de moda i si no fos perquè a Barcelona hi ha una universitat que és molt inn, el nom ni ens sonaria. Perquè ni tan sols tenim clar si el valencià i el català i el balear són o no la mateixa llengua, i som capaços d’opinar sobre el tema sense tenir-ne ni idea perquè tenim uns prejudicis tan arrelats que ens inventarem el que calgui. I ho defensarem de manera contundent. 

I tot això per què passa? Passa perquè no tenim sensibilitat lingüística i perquè no ens estimem prou el que és nostre i el que ens identifica. Ara bé, soc de les que pensa que es pot capgirar la tendència, no és impossible, malgrat que cal fer molta feina; sí, també calen anys, molts. Però el dia que tots plegats creguem amb la llengua pròpia i assumim que cal estimar el català (sense prejudici d’estimar altres idiomes) i no arraconar-lo en certs àmbits, aquell dia tindrem una llengua normal. Mentrestant, hi haurà els quatre matats de sempre que continuaran treballant perquè saben que cal seguir les paraules del mestre i no s’aturaran perquè tenen ben clar que cal que es treballi i que es treballi cada dia «perquè el conreu d’una llengua no es pot aturar mai».