PUBLICITAT

Interpretar i confusió

FRANCESC RODRIGUEZ

Els que tinguin per costum llegir els periòdics espanyols,durant els darrers dies hauran pogut seguir les cròniques relatives als canvis ortogràfics acordats per les acadèmies de la llengua espanyola. En relació amb una de les moltes qüestions polèmiques suscitades per la nova edició de l’Ortografía, un dels membres d’aquestes 22 acadèmies exposava en un d’aquests escrits que, al seu parer, és ben evident que una mateixa paraula, encara que pugui tenir significats diversos segons el país on sigui pronunciada o escrita, no pot ser que s’escrigui de formes diferents.

Aquesta afirmació em va portar al pensament una altra realitat per a mi evident: com pot ser que una paraula que només tingui un significat ens pot portar a entendre coses diferents.

I vaig arribar a la conclusió que sempre són factors externs a la mateixa paraula –el context de la frase, la situació en la qual és pronunciada, qui és la persona que la pronuncia– els que ens fan «interpretar» un mot que, si tinguéssim a mà un diccionari veuríem que no té interpretació possible. I no cal dir que la cosa encara es complica més quan allò que valorem és una frase completa.

Aquest factor «interpretatiu» es dóna especialment en el llenguatge polític; millor dit, en el llenguatge dels polítics.

Sovint, el polític adversari o el seu entorn troba la manera de fer dir a la paraula o a la frase allò que no era la pretensió del qui l’ha pronunciada. De la mateixa manera, també hi ha especialistes en afirmar rotundament que allò que van dir ha estat mal interpretat i que no era pas el que ells volien dir.

Tot això només fa que confondre qui escolta o llegeix les diferents afirmacions. Quan, a més, alguns escrits teòricament informatius –no parlo d’articles d’opinió– ens ajuden a interpretar les asseveracions, entenc que la confusió se’ns pot fer immensa, i que el ciutadà demostri aquest estat d’esperit abominant de la política i dels polítics. Les interpretacions –en tots els sentits– no aporten res de bo a la política.

Historiador

[email protected]



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT