Consultori fiscal
Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant del Departament de Tributs i de Fronteres (d’ara enndavant, DTF) número CV0144-2019, del 15 de febrer del 2019, en relació amb la qualificació als efectes de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques de les rendes que perceben els socis administradors i sobre la consideració de despesa deduïble per determinar la base de tributació de l’Impost de Societats.
Si els socis de la societat que tenen la condició d’administrador perceben una remuneració monetària o en espècie que no està relacionada amb les activitats de direcció, gestió, administració i representació pròpies del càrrec d’administrador, no es podran considerar les rendes satisfetes per la societat als seus socis com a retribucions vinculades específicament a l’acompliment del càrrec d’administrador. El fet que els socis tinguin la consideració d’administrador no afectaria la qualificació que pugui tenir la renda satisfeta per la societat.
En aquest sentit, s’hauria d’establir quina relació (laboral o mercantil) hi ha entre els socis i l’entitat.
En el cas que el soci desenvolupi tasques efectives a la societat amb caràcter d’alienitat com les que podria desenvolupar qualsevol treballador ordinari, per tal de qualificar la renda que percep el soci, s’ha de tenir en compte que el Decret legislatiu de l’1-08-2018 de publicació del Text Refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (d’ara en endavant, TRLIRPF), a l’article 12.1 preveu que «tenen la qualificació de rendes del treball totes les contraprestacions o utilitats, sigui quina sigui la seva denominació o naturalesa, dineràries o en espècie, que derivin, directament o indirectament, del treball personal o la relació laboral i no tinguin el caràcter de rendes d’activitats econòmiques [...]».
Si el que realitzen aquests socis són tasques efectives com les que podria desenvolupar qualsevol treballador ordinari, els rendiments que es puguin derivar d’aquestes funcions tindran la consideració de rendiments del treball a efectes de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (d’ara en endavant, IRPF), això amb independència de la seva cotització a la CASS. Sobre la valoració d’aquestes operacions, la mateixa Llei, a l’article 28, preveu que «La valoració de les operacions entre els obligats tributaris subjectes a aquest impost i altres persones físiques o entitats vinculades es realitza pel seu valor normal de mercat, en els termes que preveu la Llei de l’impost sobre societats».
Quant a la deduïbilitat de la despesa suportada per la societat derivada de les tasques efectuades pels socis amb caràcter d’alienitat, s’ha de tenir present que aquesta despesa no es menciona a l’article 13 del Decret legislatiu de l’1-08-2018 de publicació del Text Refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats (d’ara endavant, TRLIS) i, en conseqüència, sempre que es compleixi el principi comptable establert a l’article 19 de la mateixa normativa i estigui degudament documentada, tindrà la consideració de deduïble per determinar la base de tributació de l’Impost sobre Societats (d’ara endavant, IS) de l’entitat.
Les operacions efectuades entre la societat i els seus socis es consideren operacions vinculades, tal com preveu l’article 16.1.a del TRLIS. Per tant, en aplicació de l’article 16.3 del TRLIS, aquestes operacions s’han de valorar pel seu valor normal de mercat.
En el cas que el soci realitzi tasques a la societat actuant per compte propi, el TRLIRPF, a l’article 14.1 estableix que: es consideren «rendes íntegres d’activitats econòmiques» les que, procedint del treball personal i del capital conjuntament, o d’un sol d’aquests factors, impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis».
En conseqüència, si en les característiques de la relació que uneix els socis amb la societat no s’aprecia la nota d’alienitat pròpia de l’obtenció de rendiments del treball, les rendes percebudes pels socis tindran la consideració de rendiments procedents d’activitats econòmiques.
Pel que fa a la despesa suportada per la societat derivada de la prestació de servei efectuada pel soci que actua per compte propi, atès el contingut de l’article 13 del TRLIS, aquesta despesa tindrà la consideració de deduïble per determinar la base de tributació de l’IS de l’entitat sempre que es compleixi el principi comptable establert a l’article 19 de la mateixa normativa i estigui degudament documentada. En aquest supòsit, també seran aplicables les normes de valoració establertes a l’article 16 del TRLIS.
D’altra banda, si el que perceben els socis és una retribució d’administrador pròpiament dita, als efectes de l’IRPF, aquestes rendes tindran la consideració de rendiments d’activitat econòmica, tal com preveu l’article 14.3 del TRLIRPF.
Pel que fa a la despesa de la societat derivada de les retribucions a l’administrador, serà deduïble per determinar la base de tributació de l’IS, sempre que als estatus hi figuri que el càrrec d’administrador és remunerat i s’indiqui el sistema de remuneració, tal com disposa a l’article 13.2 del TRLIS. A més, si la retribució és de caràcter fix, cal que els estatuts prevegin la quantia de la remuneració o, almenys, els criteris que permetin determinar-la exactament. Així mateix, els estatuts podran preveure un o diversos d’aquests sistemes de retribució o bé altres conceptes retributius diferents.
D’altra banda, quan la Junta General acordi modificar els estatus socials per indicar el sistema de remuneració o retribució als administradors, la despesa de la societat derivada d’aquests conceptes serà deduïble per determinar la base de tributació de l’IS, en els termes mencionats en el paràgraf anterior, a partir del moment en què aquesta modificació s’hagi fet constar en escriptura pública i s’hagi inscrit al Registre de Societats.
En cas que la societat satisfaci rendes en concepte de dietes i desplaçaments, entre d’altres, per l’exercici de les funcions pròpies del càrrec d’administrador, aquestes rendes també tindran la consideració de rendiments d’activitat econòmica per al beneficiari de la renda i seran deduïbles per determinar la base de tributació de l’IS de l’entitat sempre que es compleixin els requisits mencionats en els paràgrafs anteriors.