Judith Pallarés Ministra de Funció Pública i Simplificació Administrativa

No hi ha cap panorama polític que no generi sempre cert desconcert. No parlo del panorama andorrà ara mateix, que també, sinó de la perplexitat i indecisió britànica en mig d’unes eleccions europees molt decisives.

És un fet que el Brexit ha provocat durant aquests darrers anys una crisi institucional sense precedents a la Unió Europea. Hem vist com l’agenda, a priori inamovible, dels britànics i de la UE, s’ha adaptat fins al punt de permetre que es presentin candidats a ocupar els seus escons al Parlament Europeu. Hem de recordar que la data inicial de sortida del Regne Unit era el 29 de març i que s’ha allargat fins al 31 d’octubre. Si finalment hi ha Brexit, els europarlamentaris britànics marxaran cap a casa però si no és així es quedaran, per tal de participar de la política comuna com si aquí no hagués passat mai res.
El partit anglès Liberal Democrats, conegut com a Lib Dems, és un dels partits contraris a la sortida de la UE des del primer moment. No han deixat de fer campanya en favor d’un nou referèndum i ara presenten candidats al Parlament Europeu com també fan els altres partits. Les perspectives pels Lib Dems són positives després d’uns excel·lents resultats en les eleccions locals del passat 2 de maig, aconseguint més de 700 nous regidors. També és destacable l’augment del nombre de regidors aconseguit per tots els partits favorables al remain, o sigui a continuar dins la UE. Si aquests resultats es traslladessin a les eleccions europees, significaria que les possibilitats que finalment els britànics no marxin de la UE comencin a ser una realitat. 

Sigui quin sigui el resultat final, Brexit or Remain, aquest tindrà conseqüències per a tota la Comunitat Europea. Si el Brexit continua endavant, la possibilitat que altres països marxin debilitant encara més la Unió, creix. Tot i que vist les imprevisibles conseqüències econòmiques que tindrà pel Regne Unit potser esperaran una mica a prendre la decisió. D’altra banda, si continuen dins de la UE, aquesta quedarà reforçada i els britànics recuperaran un paper important, sobretot en la reforma de les seves institucions.

 No cal dir que tot aquest procés també ens afectarà a nosaltres. Tot i que és evident que la importància que per Andorra té les negociacions de l’Acord d’Associació no té res a veure amb el que això representa per la Unió Europea, hem de ser hàbils en la lectura del context en el qual ens estem movent. Conèixer els detalls de les negociacions d’altres Estats, les excepcions (que són moltíssimes), així com les eines legals i culturals de què disposem; com pot ser l’idioma o d’altres especificitats, per poder assolir un acord que sumi, que ens faci sentir com el que som: andorrans i europeus.

Però per negociar, i sobretot, per negociar bé cal que tinguem clar tot allò que volem i necessitem. Per saber que necessitem, hem de parlar amb els nostres ciutadans i explicar quines són les oportunitats i calcular dins el possible quin és el cost que ens pot representar l’Acord d’Associació.

Tots som actors implicats i sigui quin sigui el pròxim Govern no ho podrà fer sol. Garantir l’estabilitat del país és imprescindible dins el context en què ens trobem i un pacte d’Estat de totes les forces polítiques seria el més ideal per assolir el millor acord per Andorra. No som britànics, això no és el Brexit. Si us plau, mirem de no equivocar-nos. H
Exconsellera general liberal