Falles de València a Andorra
Aquest cap de setmana passat ha estat per a mi molt especial. Com ja se sap els valencians estimem la pólvora i el foc i aquests últims dies hi ha hagut a Andorra molt de tot això. Sentir l’olor de la pólvora i veure cremar les falles m’ha transportat per uns dies en l’espai i en el temps i, ho reconec, m’ha envaït una mica l’enyorança.
Hi ha hagut una miqueta de tot, perquè fer aquesta festa fora de València al mateix nivell seria impossible. I, per exemple, amb els Moros i Cristians m’he quedat amb ganes de més. Amb ganes de veure aquestes grans comparses desfilar en fileres pels carrers de Villena, Campello o Alcoi on són de les més espectaculars de tot Alacant. Jo mateixa pertanyia a la comparsa dels Pacos. No era una de les comparses mores més vistoses –el seu vestit és molt simple i senzill, un gel·laba de ratlles i una gorra de moro amb borla– però sí que té fama de ser de les més alegres de la festa. Això em recorda que entre les meves properes escapades tenia previst assistir a la festa de Moros i Cristians i, ara, encara tinc més ganes.
Per a mi el plat fort de tota la festa –a part de la Cremà, és clar– ha estat la Mascletà on es van cremar seixanta quilos de pólvora en un impressionant joc de pirotècnia.
Diumenge a les nou del matí va ser la despertà que a Alacant, la meva terra, és fa el 21 de juny a les vuit del matí amb cercaviles de les «Belleas del Foc» acompanyades de pólvora, música i repic de campanes. Quines caminades que ens donàvem! En veure a les falleres pensava com deuen d’estar cansades. En Alacant des del 20 de juny (Nit de la plantà) fins al dilluns 24 de juny en què es cremen les fogueres no paràvem de tenir un acte darrere l’altre. Gairebé ni podíem dormir. Però que bé ho passàvem! Per descomptat, cada any també assistia amb el meu pare a les Falles de València i junts ho passàvem molt bé.
Altres actes molt lluïts i que van congregar molt de públic van ser el pregó del bàndol al Comú d’Andorra i l’ofrena a la Verge dels Desemparats. Nosaltres se la fèiem a Sant Joan Baptista i menjàvem coca de tonyina i una cosa molt essencial per les Fogueres de Sant Joan, es banyar-nos a la platja la Nit de la Cremà.
Records i més records de la meva infantesa i joventut que aquest cap de setmana gràcies a Fallers pel Món s’han acrescut! Llàstima que l’Associació Valenciana d’Andorra tanqués als pocs anys d’estar jo al país quan ja començava a adaptar-me i tenia pensat col·laborar. M’agradava molt el concurs de paelles!