Qui no té feina el gat pentina
Ara que s’acosta el Primer de maig, el Dia Internacional dels Treballadors, em pregunto si és cert allò que no és el mateix treballar que fer feina. Si mirem la definició del diccionari, veurem que el ‘treball’ és un «esforç sostingut amb què es desenvolupa una ocupació concreta» o bé «obra produïda, especialment en l’àmbit acadèmic». En canvi, una ‘feina’ és una «ocupació concreta durant la qual es desenvolupa una activitat». Per tant, tenim ‘companys de feina’ i no de ‘treball’ i cada matí ens llevem per anar a la ‘feina’, a ‘treballar’.
Ara bé, hi ha certs contextos en què no és del tot clar si hem de parlar de ‘feina’ o de ‘treball’. Perquè mentre que en gran part del domini lingüístic preguntem ¿On treballes?, els balears et demanaran ¿On fas feina?. Però quan parlem de condicions o llocs no sabem si n’hem de dir ‘lloc de treball’ o ‘lloc de feina’. A Andorra, el document oficial per poder tenir una feina s’anomena ‘Permís de treball’ però per què no podria ser el ‘Permís de feina’? I és que sembla que el mot ‘feina’ es va desplaçant i s’usa més aviat en usos col·loquials mentre que el ‘treball’ guanya terreny en massa contextos.
A més, és una llàstima que releguem la ‘feina’ a un segon pla, sobretot tenint en compte l’origen del mot. ‘Feina’, ve del català antic ‘faena’ –bé, en valencià encara es manté aquesta forma– i en llatí ‘facienda’ s’usava per parlar de ‘les coses que han de ser fetes’. En canvi, ‘treballar’ prové de ‘trîpalium’ que era una ‘mena de cep o instrument de tortura’ compost de ‘tres’ i ‘palus’ ‘pal’, pels elements que integraven l’instrument; la idea de patir tortura va contaminar la de laborar o obrar, i en va plasmar pejorativament l’esforç que implica, per tant, podríem concloure que ‘treballar’ prové d’un instrument de tortura.
Els dies laborals, també són dies ‘feiners’, i no oblideu que també tenim ‘feinejar’ quan fem tasques més lleugeres. Així mateix, els bons treballadors, els amics de treballar, són els ‘feinadors’, un terme que gairebé mai no se sent. Quan tenim moltes coses a fer ‘anem per feina’ per acabar aviat; en canvi una persona desocupada, a l’atur, és un ‘sense feina’. Ara bé, també podem parlar de labors i tasques. ‘Labor’ prové de ‘laboris’, és a dir, ‘fatiga’ i és que quan una feina és àrdua, diem que és molt ‘laboriosa’. En canvi, parlem de ‘tasques’ com a sinònim de ‘deures’ o ‘d’obligacions’ per això quan fem una cosa ‘a tasca’ volem dir que la fem ‘a preu fet’; ben diferent del castellà, que empra ‘tasca’ per referir-se a una taverna.
I tornant a la feina, és ben curiós com cada país es guanya el salari. Nosaltres ens guanyem ‘les garrofes’ mentre que a la majoria de països europeus diuen que es guanyen ‘el pa’; els més divertits, sens dubte, són els cubans, que es guanyen ‘els frijoles’! I per cert, com es diria en altres llengües allò de ‘qui no té feina el gat pentina?’ Ben bé, les frases fetes de cada llengua demostren una manera concreta de veure el món!