Les palmes de Diumenge de Rams
El passat Diumenge de Rams vaig acudir a la benedicció de les palmes per primera vegada des que estic a Andorra i en lloc de portar un palmell, com feia en la processó de les palmes d’Alacant més coneguda com «la borriquita», vaig portar unes branquetes d’olivera que vaig aconseguir a la muntanya. I això m’anima a parlar-vos de les palmes i especialment de les artístiques d’Elx, fruit d’un laboriós treball artesanal que ha passat de pares a fills durant segles.
Les palmes blanques de Diumenge de Rams procedeixen de diferents llocs. Als Estats Units o el Canadà es cullen de manera sostenible. Per contra, a l’Equador i Colòmbia, abans exportadors, ara la seva collita i venda està prohibida perquè les fulles de les palmeres són l’hàbitat de diverses espècies d’aus en perill d’extinció. En altres països d’Amèrica Llatina com poden ser Mèxic o el Perú, els palmells de cera no estan en perill d’extinció i el seu ús no genera problemes en l’ecosistema. De manera que es venen sense problemes, ja que constitueixen una important tradició cultural de Setmana Santa.
En el cas de Catalunya l’últim taller de palmons i palmes a l’engròs sobreviu a la Vilella Baixa i, a més de proveir a gairebé tota Catalunya, també les venen a Andorra, Irlanda, Àustria i Suïssa. Però, si hi ha un lloc en el qual ocupen un lloc molt arrelat en la cultura i en les tradicions dels seus habitants és Elx, on a més de vendre-les i lluir-les, gairebé tots els il·licitans durant la processó de les palmes que celebra l’entrada de Jesús a Jerusalem, ja és costum que cada any l’ajuntament regali per Setmana Santa una palma al Papa, als Reis d’Espanya i al president del govern, entre altres personalitats. Normalment són d’uns tres metres d’altura i tenen adorns relacionats amb les tradicions il·licitanes -entre elles destaca la representació de la Dama d’Elx- i amb la iconografia religiosa.
A més, durant l’esmentada processó -declarada festa d’Interès Turístic Internacional en 1997- que se celebra després de la benedicció de les palmes, lluiran en primera línia algunes de les palmes blanques que el dia anterior es van emportar el guardó com les millors peces artesanals, les quals representen a la perfecció l’essència il·licitana. I no ens oblidem d’esmentar els petits i elegants palmells de solapa. Un petit detall d’elaboració artesana per lluir adurant la processó conjuntament amb el palmell.
Parlar del procés de producció de seria molt llarg, però sí que cal destacar el fet que la recol·lecció efectuada pels palmerars es realitza amb molt de compte per no causar dany a la palmera ni alterar el seu creixement. Per cert, si mai heu tingut l’ocasió de veure pujar un palmerar a una palmera, us el recomano. Segur que és una cosa que us impressionarà.