‘Juego de tronos’
Dracs, nans i reines meravelloses ens porten la nova temporada de Juego de tronos que ens transporta a una realitat virtual apassionant. Ens envolta del joc de poder més friqui i bàsic; el més humà; el que determina la supervivència dels pobles. L’estratègia més hàbil és la que determina la continuïtat d’un llinatge. Una política marcada per la força de l’honor, la traïció, la guerra i la sang. Sense cap dubte, la intriga del poder apassiona i captiva al ésser humà.
Reconec que tot i no ser una seguidora fidel de la sèrie em captiva el relat. Una història d’un enginy brutal que voldria llegir –més que veure– ara que les meves obligacions han disminuït i que el Déu Cronos –potser– em regalarà el temps necessari per submergir-me en tota mena de textos filosòfics, realistes i fantàstics. Alguns ja fa temps que m’esperen al prestatge de casa.
Em sembla curiós que la nova temporada s’iniciï coincidint amb la necessitat d’establir un nou Govern a casa nostra. Més enllà de dracs, nans i reines, la realitat sovint supera la ficció, i ara toca determinar quins seran els pactes més adients per tirar endavant el país.
Sense frivolitats, hipèrboles ni metàfores, hem de ser coherents amb el que la ciutadania, tots nosaltres, hem triat. La demanda de trencar la majoria s’ha assolit i ara s’ha de governar. No es tracta de saber qui, sinó com. Quins acords s’establiran per fer que Andorra no es pari dins un món que corre a una velocitat frenètica. Europa i el creixement econòmic són prioritaris i també ho és, a parer meu, la contenció de la despesa pública.
Sigui quin sigui el pacte per formar o deixar fer Govern, tots els andorrans ens mereixem saber quin serà el contingut d’aquest, quines seran les prioritats i com es tiraran endavant. Els programes electorals portaven bones propostes, quines es volen fer i quines es deixaran aparcades? Determinar el contingut de les polítiques més immediates a dur a terme pot determinar l’estabilitat del país i és imprescindible que tots els grups polítics amb representació parlamentària treballin per aconseguir-la.
Una estabilitat que esperem que quedi determinada per un pacte socioeconòmic i polític que determini el contingut de l’Acord d’associació. Un acord que no deixi de banda la recerca de la seguretat jurídica que necessitem tots i que és bàsica per atraure inversió estrangera. Determinació per la supressió de la burocràcia a favor de la digitalització màxima de l’administració eliminant càrregues innecessàries als administrats. Un pacte d’estat per la reforma sanitària i mesures realistes per garantir el sistema de pensions. I moltes més que de ben segur sabran trobar.
Si som capaços d’establir els equilibris necessaris per donar al país tot allò que necessitem els ciutadans més enllà de determinar QUI els realitzarà demostrarem que som el país que volíem i deixarem per a la ficció els jocs de cadira inútils que no ens aportaran res. Potser soc massa iI·lusa?
No cal que tots estem d’Acord en tot, però sí que cal seny i força, Andorra s’ho val.