• Si el camí és la injúria, la calumnia i la difamació, no comptin amb nosaltres, no ens hi trobaran

Fa un temps, quan les meves cames estaven acostumades al pedaleig constant de la bicicleta, em trobava fent una ascensió amb bici tot terreny fins a Sant Joan de l'Erm, a la veïna comarca de l'Alt Urgell. Al pas del magnífic poblet de Castellbò, el meu pulsòmetre de darrera generació es va disparar bruscament, ja que un grup d'uns quatre o cinc gossos s'abraonaren de cop i volta sobre les rodes de la meva bicicleta i s'acostaren perillosament a les meves cames.

Just en aquell moment, un remot pensament em vingué al cap. Un bon amic, ciclista dels de veritat, em va dir un dia: «Si algun dia et trobes un gos mentre vas amb bicicleta i veus que et vol mossegar les cames, has de parar de pedalar, tot continuant circulant amb la bici, i veuràs com deixa de perseguir-te. Al moviment de les cames el gos hi veu l'amenaça; per això reacciona atacant-te. Els gossos només fixen la seva mirada en allò que està en moviment, en aquest cas les cames, i, excitats, t'ataquen».

El meu amic, no em va dir mai què havia de fer si em trobava en situació de pujada, però aquell dia, aprofitant que en aquell tros la carretera de Castellbò era plana i que portava un bon impuls, vaig deixar de pedalar, i vaig continuar rodant uns quants metres més, solament amb la força de la inèrcia. Els gossos, sorprenentment, van aturar la seva persecució. En deixar enrere els animals, vaig recuperar el pedaleig i em vaig poder allunyar tranquil, prosseguint la meva ascensió vers el cim.

Aquesta història, que afortunadament va acabar bé, em fa recordar aquell poema de Goethe, Labrador: Cabalgamos por el mundo / En busca de fortuna y de placeres / Mas siempre atrás nos ladran, / Ladran con fuerza… / Quisieran los perros del potrero / Por siempre acompañarnos / Pero sus estridentes ladridos / Sólo son señal de que cabalgamos.

Curiosament una frase tan extensament coneguda i repetida, la de «Ladran, luego cabalgamos», ha estat erròniament atribuïda a Miguel de Cervantes. Sembla que te diversos orígens, com tantes altres. Per exemple, trobem una expressió anònima en llatí que diu: Latrant et scitis estatint praetesquitantes estis, que vol dir més o menys «borden, i sabeu al moment, que cavalqueu per davant dels altres». O aquella sentència grega, també anònima, que diu que la persona d'èxit, la que no mira cap enrere sinó que només cerca la seva meta, el seu objectiu, sempre té una gran quantitat d'enemics que, com gossos, el persegueixen i el borden perquè caigui del seu cavall abandonant la seva cursa. Tan és. E se non è vero, è ben trovato!

LA SESSIÓ de control al Govern que va tenir lloc el passat dimecres 29 de setembre va representar un punt d'inflexió en la dinàmica parlamentària i en l'estratègia política dels diferents partits i agrupacions polítiques del nostre país. La possible convocatòria d'eleccions anticipades a mitjans del 2011 ha fet disparar els motors dels grups parlamentaris de l'oposició per a posar-los al servei de les agrupacions –plataformes i coalicions– i dels seus interessos electorals. Així, des de fa unes setmanes, el Consell General ha esdevingut un plató de televisió per a difondre i transmetre en viu i en directe una estratègia conscient i contundent per mirar de desgastar al Govern, plena de discursos mitingueros, declaracions pamfletàries i bateries de preguntes que freguen l'absurd, la difamació i l'atac personal.

No en tinc cap dubte que alguns membres de l'oposició coneixen a la perfecció el principi número 6 dels 11 principis de la propaganda que algunes fonts atribueixen a Joseph Goebbels (1897-1945), però que, tot i la dubtosa paternitat com la de la frase del títol, serveixen per explicar algunes actituds polítiques de baixa volada.

El Principi d'Orquestració diu que la propaganda s'ha de limitar a un nombre molt petit d'idees i repetir-les incansablement. I presentar-les una vegada, i una altra, i una altra, des de diferents perspectives, però sempre convergint sobre el mateix concepte, sense fissures ni dubtes. D'aquí ve aquella famosa frase: «si una mentida es repeteix suficientment, acaba per convertir-se en veritat». ¿Els sona d'alguna cosa això?

No és a mi a qui pertoca jutjar uns fets i unes actituds que freguen la difamació i usen la mentida per a obtenir un suposat rèdit electoral. Ja seran els propis destinataris de tals difamacions qui, si ho creuen oportú, emprendran les accions que faci falta, i en última instància, ja seran els propis electors qui faran el judici final. En qualsevol cas, estem davant d'una manera de fer política que no havíem pogut veure mai al nostre parlament: la política de la por, la política de l'amenaça, la política de la crispació, la política de l'estratègia mediàtica perversa, la política del no, en definitiva, la política del populisme.

No és això, companys, no és això... Aquesta no és la manera en que podem contribuir des de les institucions a fer d'aquesta crisi econòmica una font d'oportunitats per a la nostra comunitat, perquè mentre a qui li ha tocat la responsabilitat d'assumir les tasques de govern treballa al dia a dia amb força i constància per a situar el país enmig d'una realitat socioeconòmica normalitzada, d'altres es dediquen a posar els pals a les rodes, aquells pals que no fan res més que dificultar el ja prou feixuc caminar del nostre país.

Si el camí que ha de seguir la política és el treballar plegats a través del diàleg per a un món millor i una societat més justa, comptin de ple amb nosaltres. Si pel contrari, el camí que ha de seguir la política és el camí de la confrontació, el camí de la injúria, la calumnia i la difamació, no comptin amb nosaltres, aquí no ens hi trobaran de cap manera.

De moment però, es fa difícilment practicable un treball de debat en positiu, mentre alguns dels personatges polítics de l'actualitat mediàtica s'entestin en esmerçar tots els esforços possibles per a produir un desgast a tort i a dret. Per tant, és aquí quan hi pren més rellevància la sàvia frase amb la qual intitulàvem aquest escrit.

Conseller general socialdemòcrata

Per a més informació consulti l'edició en paper.