Sense sorpreses
Avui és el gran dia. Després de dues setmanes de campanya electoral (i de gairebé un mes de precampanya) podrem veure per fi quines mostres de galanteria i quins passejos amb la ciutadania han causat més efecte. Molts ja tenen les seves apostes. Hi ha qui creu que els taronges s’emportaran la majoria, qui es decanta per un escenari més repartit o qui innocentment espera veure alguna de les noves formacions asseguda en gran part de les cadires parlamentàries. Sigui quin sigui el resultat, alguna cosa em fa pensar que no tindrem gaires sorpreses. Andorra és un país de costums, d’idees fixes i –perquè no dir-ho– d’amiguismes. A partir d’aquí, que cadascú imagini quin pot acabar sent el paradigma resultant.
Més d’un mes de campanya i de precampanya dona per a molt. I la veritat és que durant aquests dies hem escoltat propostes i promeses de tota mena... Alguns han recorregut als temes més típics (com la Unió Europea, el salari, els impostos o la diversificació econòmica) per seguir dient plans i línies a seguir que ja s’han escoltat una i mil vegades, altres han intentat apuntar-se un tant (sense èxit) anunciant que proposarien un servei d’acompanyament durant l’avortament (això si, fora de casa, per descomptat). També hi ha qui ha apostat per una campanya més mediambiental i ha aprofitat els joves per fomentar un missatge de respecte i de cura amb el medi ambient quan a la vegada s’ha gastat qui sap quant en cartells, fulletons, pòsters i altres suports en paper amb l’objectiu de promocionar a tort i a dret el seu partit. Tampoc ens podem oblidar dels qui han ajuntat forces per enderrocar el SAAS. O dels qui de sobte han decidit canviar de parer i, després de dos anys negant-ne la construcció, han apostat per dotar el Principat d’una nova rotonda... Podríem seguir la llista, perquè la veritat és que és prou llarga. I és que si hi ha una cosa clara, és que, durant les setmanes prèvies a la jornada de vot, l’objectiu màxim de tots (o de gairebé tots) és: prometre i prometre, i –després– ja es veurà.
La campanya tampoc hauria estat una bona campanya si no hi haguessin hagut els retrets i els copets a l’esquena entre uns i altres partits i candidats. De fet, hi ha qui ha acabat recorrent a la Fiscalia per posar en tela de judici alguna de les propostes dels seus contrincants. Les pulles i els desprestigis amagats no han faltat. I com no, els cara a cara s’han convertit una vegada més en: «Tu has fet això», «jo he fet allò» i «aquí tots són dolents menys jo». Veritablement, podem dir que ha estat una campanya més, sense gaires ensurts ni sorpreses estridents. Potser, una de les varietats més significatives ha sigut la llarga llista de candidatures que s’han presentat. A Andorra mai s’havien presentat tantes opcions de vot. Però malauradament, la varietat en colors i opinions no s’ha vist palesa en contingut de qualitat. I és que es podria dir que la majoria dels discursos que s’han anat proclamant han sortit de la mateixa plantilla i que la innovació en idees i la diferenciació efectiva han brillat més aviat per la seva absència. Haurem d’esperar a veure si les eleccions comunals ens ofereixen alguna cosa diferent i si ens deixen alguna sorpresa...