Pirineu 2050
- ¿Quines diferències més substancials podem imaginar-nos d'aquí a 40 anys? Us presento dos escenaris possibles
Ara som, si no es demostra el contrari, a l'any 2010. De fet, el calendari és una convenció. Si en lloc del naixement de Crist, haguéssim pres com a punt zero de la numeració la batalla de Cannas que va guanyar Anníbal, o la caiguda de Constantinoble, avui seriem en una altra data. Voldria fer un ràpid exercici prospectiu sobre el Pirineu a l'any 2050. Els que ja hem arribat a l'edat provecta, hem viscut una autèntica revolució en els darrers 50 anys. Recordem perfectament les cases de pagès sense electricitat i els habitatges urbans sense calefacció; hem vist llaurar amb la reu romana i batre a potes, com 2000 anys abans, i els pagesos baixar a mercat a peu. Hem viscut en absència de televisió i de mòbils i hem escrit amb plumilla com feien Goethe o Molière, encara que incomparablement pitjor. Com que els canvis són cada vegada més accelerats, a l'any 2050 el panorama pirinenc tindrà poc a veure amb el d'avui. ¿Quines diferències més substancials podem imaginar-nos?. Heus aquí a continuació algunes d'elles que se m'acudeixen, en dos escenaris possibles.
ESCENARI A 1) Rural / urbà. Preguntat el suís Peter Zumthor, premi Pritzker d'arquitectura, com era que ell i els seus fills vivien en un poble rural de menys de 1.000 habitants, va respondre: «Mai he considerat que viure a Hallenstein sigui viure en un poble rural». El 2050 haurà desaparegut pràcticament tota diferència entre els conceptes rural i urbà. Tothom tindrà visqui on visqui el mateix accés a la informació, a les modes, al mercat de treball. Com que les relacions humanes i la feina es faran per ordinador, els avantatges tradicionals de la ciutat en cultura i en oportunitats vitals s'hauran esvaït en bona part. La única diferència evident es donarà entre densitats de població. Al Pirineu encara tocaran més metres quadrats per habitant que a les aglomeracions urbanes veïnes, que cobriran el 70% del territori. 2) El marc físic. El canvi climàtic haurà fet pujar significativament la temperatura mitjana. Les vinyes tornaran a protagonitzar com abans el paisatge en alçada per damunt dels 1.000 metres. Després d'un segle d'abandó, els boscos seran gestionats per comunitats d'una nova religió naturalista i s'hauran introduït espècies exòtiques triades en funció de la seva aportació cromàtica i del seu rendiment com a claveguera de CO2: el paisatge serà tot un altre. 3) El poblament. Al Pirineu hi haurà més gent que ara. Molta més. Si l'Alt Pirineu català i Andorra tenen avui uns 150.000 habitants, aquesta xifra ascendirà a 400.000 persones. D'aquestes 400.000 només un 10% seran d'ascendència autòctona. La resta haurà arribat dels quatre punts cardinals del planeta. Les edificacions, les infraestructures, els centres de telecomunicació, els parcs captadors d'energia eòlica, termosolar, de cicle combinat, etc, s'hauran multiplicat. A cada edifici hi haurà artefactes per facilitar l'autogeneració d'energia. El territori estarà molt més atapeït que ara: només cal considerar com s'ha incrementat l'ocupació en les darreres dècades i fer-ne una senzilla projecció. Els continus urbans seran la norma a les valls de muntanya, només interromputs per alguns indrets protegits com a parcs naturals lligats a un mític passat. L'arquitectura i l'enginyeria reciclable d'última generació seran presents a tot arreu. Les pletes actuals (formades per les que els urbans anomenen cases araneses o ceretanes malgrat ser còpies de cartró pedra de l'arquitectura autòctona d'arrel històrica), seran contemplades com a interessants peces de museu. Els petits pobles actuals quedaran com curiosos vestigis d'èpoques llunyanes, com passa ara amb les ruïnes romanes o les construccions gòtiques. 4) La mobilitat. S'haurà generalitzat el transport per aire, de tal manera que hi haurà embotellaments d'autogirs individuals o familiars en el cel proper a les ciutats més populoses. No cal dir que el transport per aire afectarà molt a la privacitat de les persones. Els que hagin escollit l'indret més amagat de la muntanya per estar sols (o ben acompanyats), podran ser en tot moment observats des de dalt: el fenomen constituirà una autèntica plaga els caps de setmana. L'excursionisme s'haurà reconvertit: pujar a un pic de 3.000 metres no tindrà com a premi la solitud i el silenci.... Per contra, el Pirineu es farà proper i petit. Passar pels colls de les antigues carreteres en automòbil elèctric i sense conductor serà un plaer reservat als més nostàlgics. Entre Andorra i La Seu es viatjarà en llançadora automàtica. El directe hi posarà 5 minuts escassos, però no tindrà cap sentit anar a comprar personalment. Tots els encàrrecs i contactes es faran per internet de 5ª generació. Ja no caldrà anar a esquiar a les pistes, transformades en museus de l'antigor, el que mirat amb perspectiva s'entén perfectament: són molt més excitants les pantalles interactives de tres dimensions i eliminen les incomoditats de la intempèrie; a l'any 2010 quan s'esquiava a l'aire lliure la gent es mullava, depenia de si nevava o no, i a vegades passava fred. 5) La llengua. Hauran desaparegut de l'ús comú les varietats dialectals que havien caracteritzat durant segles als habitants de les diferents valls del Pirineu. La parla s'haurà homogeneïtzat. De fet, només els experts podran fer la sinopsis ordenada de les petites diferències que es donaran entre l'anglonyol, parlat en el vessant sud del Pirineu occidental i central, l'anglocatanyol del Pirineu oriental i el franglès del vessant nord del Pirineu. No cal dir que l'ús directe de la llengua s'haurà restringit molt i que la comunicació entre les persones serà del tipus SMS a través dels mòbils i dels fòrums d'internet. 6) La MCU. Davant l'impuls abassegador de l'economia, la demografia, els media i les modes asiàtics, molt especialment de la Xina i l'Índia, els americans, els europeus i els africans hauran creat la Mancomunitat de Continents Units. Malgrat avenços evidents en la construcció de la supracontineïtat, bellugaran encara petits nacionalismes subcontinentals que amb els seus egoismes de curta volada impediran assolir la força i la cohesió necessàries per a jugar un rol determinant en el futur del món. No cal dir que en aquest escenari el Pirineu, no serà gran cosa més que un punt perdut en la geografia euroafricana.
ESCENARI B. Al llarg de les passades dècades s'haurà produït una vitalització del teixit social pirinenc, amb l'arribada gradual d'immigració qualificada molt sensible al territori. El Pirineu s'haurà consolidat com una àrea d'alta qualitat de vida. S'haurà sabut conjugar un urbanisme de moderna concepció amb el respecte als valors ambientals, estètics i paisatgístics inherents a la muntanya. Els establiments turístics, la senyalització, la nova indústria, els centres de recerca, els serveis comunitaris hauran assolit un nivell molt alt. La gastronomia i la creació artística conjuminaran amb gràcia la tradició i la modernitat. Les fronteres político-administratives seran vestigis d'un passat llunyà que no impediran un franc exercici d'intercanvis a tots els nivells entre els pirinencs del nord, del sud, de l'est i de l'oest. Els habitants del Pirineu constituiran una comunitat culta, oberta i creativa que practicarà una democràcia avançada. Hauran desaparegut els antics localismes de campanar (encara que fos de campanar romànic) i els pirinencs seran reconeguts arreu com aquells que van saber eliminar els prejudicis, les petites rancúnies i les enveges entre valls veïnes. Tindrà molt èxit a tot el món la denominació turística Arcàdia-Pirineu.
La pregunta és obligada: ¿Quin dels dos escenaris prefereix el lector, l'A o el B ? ¿Quin creu que s'imposarà? ¿L'un, l'altre, o potser cap dels dos? ¿Per què no una mixtura entre ells?
Arquitecte
Per a més informació consulti l'edició en paper.