El professor Joan Solà
La mort del professor Joan Solà, m'ha produït en primer lloc tristesa i dol per la seva pèrdua, i també records i enyorances de joventut. Entre les diverses persones que vaig trobar a la tardor de l'any 1960 a l'iniciar el primer curs de comuns a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, hi havia el Joan Solà. Era un noi estudiós, un pel tímid però molt segur del que volia fer. Ja tenia al cap la dèria de escriure i parlar bé el català quan tot l'ensenyament al rebíem en castellà.
Ell parlava el seu català occidental i l'hi interessaven les variacions del meu català de Cerdanya. Tenia més experiència que molts de nosaltres doncs ja havia fet la carrera de Magisteri a Lleida. Amb la seva desaparició hem perdut un home que si la senzillesa el feia proper, la saviesa el feia gran. Profund coneixedor del lèxic, de la sintaxi, de la història de la llengua, Joan Solà és un lingüista amb totes les de la llei i la seva obra sobre la Llengua Catalana és àmplia i amb tanta talla com Fabra, Alcover, Moll o Coromines.
El seu entusiasme en l'estudi, l'ensenyament i la divulgació de la llengua va de bracet amb el seu compromís amb la dignitat de Catalunya. Com exemple recobro les seves paraules d'un article publicat al diari Avui el 28 de desembre del 2006 titulat Plantem Cara, i que desprès van donar nom a un llibre, de l'Editorial La Magrana: «Qui intenta destruir la llengua d'un poble és un enemic d'aquest poble. Tots els governs espanyols han sigut enemics nostres. Durant segles i sense treva han intentat destruir la nostra llengua de diverses maneres, amb lleis, amb refinada repressió escolar, amb bombardejos... enverinant incansablement el país amb tots els mitjans de comunicació...cal que diguem a la una que no podem tolerar més el sarcasme, la mentida i la humiliació: !Plantem Cara!».
En el seu últim article Adéu-siau i Gràcies (Avui 21-X-10) s'acomiada dels lectors dient que els que escriuen no serien res si algú no els llegís. Amb esperança diu que la vida continua i que cal donar pas als joves. Moltes gràcies per tot a tu Joan Solà, company i mestre.
Historiadora
Per a més informació consulti l'edició en paper.