• Dubto que la Comissió de Toponímia d'Andorra hagi entès quina és la seva missió

És una llàstima que l'aparició del Nomenclàtor d'Andorra (amb 4.249 topònims), que havia de constituir un motiu d'orgull i de satisfacció col·lectiva constitueixi una font de conflicte i enfrontament. I això per una dotzena de topònims.

Si des de l'any 2000 fins avui el Govern i els seus serveis han infringit la llei d'ordenació de l'ús de la llengua oficial (en la seva Disposició transitòria tercera), pel que fa a aquesta dotzena de topònims, amb el Nomenclàtor avui es conculca el lliure dret a codecidir dels comuns afectats com està previst en l'article 14 de la llei.

Trenta-tres anys després de la Geografia i Diccionari geogràfic del Consell General (establint la grafia de 3.990 topònims) i tres anys després del decret del Govern del 2007 (fixant la grafia modificada de set topònims) es tornen a plantejar els intents d'imposició lingüística, que en el seu dia ja foren refusats pels representants de la societat andorrana de l'època, en raó del dret de poder fixar cada territori els seus topònims.

Quelcom de tan primari s'ha fet a Catalunya, i s'ha fet a Mallorca i es fa tot arreu, atenent cadascú a les seves pròpies variants, tradicions o voluntats territorials.

NO DUBTO de la bona voluntat de la dita Comissió de Toponímia d'Andorra però si dubto de que hagin entès la seva missió en vista als conflictes que han reobert, aplicant uns criteris que no tocaven i perquè han sigut incapaços de trobar l'acord o el consens entre les parts.

I les parts no són d'un costat el Govern i de l'altra els set comuns genèricament sinó i com molt bé diu la Llei d'Ordenació de l'ús de la llengua oficial en el seu article 14 punt 1, «les diferents corporacions locals afectades» que no és el mateix que dir «les corporacions locals».

El mateix article també diu que «La forma oficial dels topònims del Principat d'Andorra és l'andorrana, en llengua catalana». I no la «catalana, en llengua catalana».

I el mateix article, per si algú té dubtes, en el seu punt 2 diu: “Les denominacions aprovades pel Govern amb les corporacions locals afectades». Que no és el mateix que si digués només: «Les denominacions aprovades pel Govern». Es vulgui o no a Andorra el territori nacional està integrat per les parròquies de Canillo, Encamp, Ordino, La Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany, com reconeix la Constitució en el seu article 1.

I com molt bé hauria de saber la que s'anomena Comissió de Toponímia d'Andorra o CTA, la toponímia concerneix directament al territori i la seva determinació correspon, de mutu acord, al Govern i als diferents comuns afectats (evidentment a cadascun d'ells per separat en els seus topònims).

Per tant la fixació de la toponímia no és una qüestió exclusivament, o en últim terme, lingüística. Això que l'Institut d'Estudis Catalans té ben clar no sembla tenir-ho tant la CTA, a la vista dels seus actes, de la metodologia contradictòria emprada i de la seva manera de funcionar.

¿Però que vol dir, dins la llei, preservar la identitat lingüística d'Andorra?, ¿I la protecció i promoció de la variant del català pròpia d'Andorra? en l'exposició dels motius. ¿O la identitat del país? ¿I vetllar pel patrimoni lingüístic andorrà?, de l'article 2. ¿O que la variant de la llengua catalana a Andorra ha de ser objecte d'estudi i protecció? a l'article 7. ¿O protegint la variant del català pròpia d'Andorra?, en l'article 11. ¿I afavorir i promoure la presència del patrimoni lingüístic d'Andorra en els mitjans de comunicació propis? a l'article 26.

L'article 33 de la llei és clara al respecte: «Es crearà, també una comissió administrativa composta per un o més funcionaris del ministeri encarregat de la política lingüística i del ministeri encarregat de l'educació, i un funcionari de cada comú, a fi de coordinar la política lingüística del Govern amb la dels comuns». Es deia coordinar i no imposar. I es reconeix al Govern i als comuns la seva capacitat de tenir una pròpia política lingüística en aquest tema.

¿QUE SE N'HA FET de la missió encomanada en l'article 34.2? «L'òrgan encarregat de la política lingüística ha de fer les propostes i establir els mecanismes que siguin necessaris prop de les institucions de la llengua catalana encarregades d'establir i actualitzar la normativa a fi que la varietat andorrana, i en general nord-occidental, de la llengua catalana tingui més presència en les decisions sobre l'estàndard oral i en els diccionaris».

¿En contrapartida que ha fet la CTA?

Estableix un ordre de quatre factors per a la fixació gràfica de topònims: el primer la pronúncia dels oriünds de l'indret en qüestió. El segon la normativa ortogràfica de la llengua en qüestió, per tant davant del tercer que és la tradicionalitat que tindrà una certa preferència si s'ha escrit d'una determinada manera durant molt temps i amb força estabilitat. El darrer és l'etimologia. Cap d'aquests quatre conceptes, ni l'ordre són reconeguts per la llei.

PERÒ A MÉS, ¿com es pot posar a l'inici de tot la pronúncia actual si es tracta d'establir grafies que són més una imatge que no pas un so i més en una societat andorrana com l'actual on l'accent propi és minoritari i es troba completament descontextualitzat?

D'aquesta manera la variant pròpia d'Andorra ho té magre si es fa passar davant la pronúncia actual i la normalització lingüística establerta en la normativa ortogràfica del català estàndard normatiu, malgrat que pels topònims això no hagi de ser així.

I dins d'aquests quatre factors no hi ha cap referència a la preservació del patrimoni lingüístic d'Andorra encara que pugui ser arcaic. És aquest el mandat que ha de seguir la CTA o bé els quatre factors haurien de fonamentar-se en la Llei d'Ordenació de l'ús de la llengua oficial i no en els autors Moll i Tort (1985) o en l'ONU, tots ells molt respectables però sense res a veure amb la nostra llei, si tal i com diu l'Article 14 de la llei hi ha una forma oficial dels topònims del Principat d'Andorra que és l'andorrana i no un so.

¿Com és que la Comissió de Toponímia d'Andorra no es diu Comissió de Toponímia Andorrana?. ¿Que pot ser, fa vergonya o por l'andorranitat als que han de vetllar per a la seva detecció, recuperació, estudi, valoració, protecció i divulgació?. ¿O pot ser es pensen que no existeix?.

¿O potser dita comissió ni es pot anomenar Comissió Andorrana de Toponímia perquè els andorrans no hi decideixen?

EL QUE SEGUR la llei no els mana de fer és de fer desaparèixer abans de reconèixer i estudiar. I si no volen reconèixer almenys estudiar, i a fons, no superficialment o tallar pel dret amb la normativa ortogràfica. I no n'hi ha prou amb saber quantes vegades surt dita grafia sinó quin és el seu context en cada cas i d'on surt.

El poc que hi ha s'ha de respectar i conservar, encara que sembli ridícul, perquè tot i que no es percebi la seva importància, aquesta rau en la diferència, raó del principi i de la fi de l'existència de l'Estat andorrà.

Com enyoro la Lídia Armengol que va lluitar per fer una Andorra més andorrana tot obrint-nos al món. I recuperar arrels per a bastir la nostra independència.

Avui, com ahir, continua sent necessari el seu esperit. I no tenim cap Lídia Armengol i el que va crear va a la deriva. Encara que sembli contradictori, com més oberts vulguem ser al món més ens cal saber trobar, definir i justificar la nostra diferència, inventar ni que sigui les nostres petites diferències i no per a marginar-nos i quedar exclosos del món, sinó per a poder-nos-hi integrar, però sense enfonsar-nos-hi, almenys avui per avui.

Arquitecte

Per a més informació consulti l'edició en paper.