Cyrano de Bergerac
Enguany se celebren els 400 anys del naixement del poeta, dramaturg i filòsof francès Hercule-Savinien de Cyrano de Bergerac a París, el 6 de març de 1619. La dada curiosa és que aquest poeta va inspirar a Edmon Rostand per a la creació de la peça teatral, que molts de nosaltres coneixem i que porta com a títol el mateix nom de l’escriptor, la qual va ser posada en escena el 1897.
Aquest fet va ser el que va fer saltar a la història a Cyrano de Bergerac i no les destreses i habilitats verbals que li van donar fama entre els seus contemporanis, però que també van despertar força odis i animadversions perpètues.
Cyrano de Bergerac com a intel·lectual, per l’actitud irrespectuosa que mostrava cap a les institucions religioses i seculars, va ser considerat inclòs dins del corrent dels autors llibertins del segle XVII. En l’actualitat, és especialment conegut per l’obra de teatre Cyrano de Bergerac d’Edmond Rostand. Entre les seves obres més conegudes es troben la comèdia Le Pédant joué i la tragèdia La Mort d’Agrippine que representada en 1653 va escandalitzar al públic pel seu desvergonyiment i va ser retirada de l’escena, però que es convertiria en un gran èxit en les llibreries. Cyrano va morir pocs anys després, el 28 de juliol de 1655, en Sannois, als 36 anys sumit en la més gran misèria per haver mantingut una vida dissipada. L’autor va deixar diversos llibres inèdits que es van publicar després de la seva mort.
Com ja hem esmentat, Cyrano va néixer a París i el nom de Bergerac el va adoptar el 1638 quan el seu avi, Savinien I de Cyrano, va comprar unes terres amb aquest nom després de enriquir-se amb el seu negoci de la peixateria. Aquesta adquisició va permetre a la família de Cyrano entrar en el cercle de la petita noblesa.
Així, el major mèrit d’Edmond Rostand va ser el de recuperar a aquest personatge altiu, amb retòrica de poeta, destre amb l’espasa, amb renom en l’exèrcit, que s’exhibia de ser amo del seu destí i que era capaç de condemnar-se al Laverno abans de cedir un sol punt en el seu orgull i la seva jactància. Però, Rostand va canviar la figura de Cyrano amb exageracions més literàries que reals.
De la mateixa manera que va fer Rostand mostrant-nos a Cyrano de Bergerac com un heroi romàntic, les adaptacions cinematogràfiques de la seva obra van idealitzar al Cyrano de Bergerac de la vida real qui era en realitat un personatge bastant menys generós, encara que igualment fascinant el qual abans de lliurar-se a la literatura va ser soldat, destacat per la seva valentia en combat, però també pel seu caràcter busca-raons. Només afegir que realment crec que val la pena endinsar-se una mica més en la figura i en l’obra d’aquest escriptor.