• No puc estar d'acord amb la supressió de les indemnitzacions per acomiadament que proposeu

Sovint et llegeixo en els teus articles de contraportada i he de reconèixer que em fas disfrutar molt. Els teus escrits, a més d’estar ben escrits i ser agradables de llegir, demostren que darrere d’ells hi ha una persona molt ben formada humanísticament, tant en literatura com en filosofia, en música i altres àmbits. Però avui en llegir el teu article Sobre la llibertat i el talent en què el teu personatge Càndid proposa anul·lar les indemnitzacions per acomiadament, ja que un treballador ha d’esperar poder conservar el seu lloc de treball pel seu talent i no pas perquè sigui massa car fer-lo fora, m’he quedat de pedra. No puc estar d’acord amb aquest argument i vull donar-te la meva opinió al respecte.

Suposo que el teu Càndid és el personatge de Voltaire (mai s’ha pogut demostrar, però tothom ho dóna per bo). Bé, en aquell temps de la Il·lustració els arguments que empraven eren els de la Raó (en majúscules, que queda més fort). ¿Pots pensar, per un moment, que l’economia actual es regula per la Raó? Encara més, ¿pots pensar que el mercat de treball, avui, es regula per la Raó? I no parlo només d’Andorra, sinó de tot el mon occidental (almenys). Jo crec que no. Tenim una economia i un món empresarial que es mou en funció dels beneficis. I a més, com si fos curt de vista, només dels beneficis immediats, el pan para hoy y hambre para mañana, i això crec que ho tens clar quan parlem d’economia sostenible i medi ambient. Tots sabem el que costa que les grans empreses facin els deures de sostenibilitat, i a més els països, moltes vegades són impotents per obligar-les. ¿I, creus que el mercat laboral és diferent? ¿Que quan es parla de treballadors, des del món empresarial, pensen en el talent? ¿O per contra pensen en el benefici més immediat? Els temps recents estan plens de casos en què el talent ha estat menyspreat en ares d’un benefici més ràpid. Andorra no és una excepció, en els últims temps el mercat laboral ha anat menyspreant el «talent» en el món del comerç i l’hostaleria a canvi d’abaixar els sous (com als països veïns), en cada crisi econòmica comença el procés. En l’última –anys 1993 i 1994– se’n van anar unes vit mil persones que portaven temps al país, que varen ser substituïdes per tantes altres, a uns sous molt més baixos –i també, amb una qualificació molt més baixa–. Quan va acabar la crisi, els empresaris es queixaven de la poca formació dels treballadors que hi havia a Andorra. Però abans, ningú va valorar el talent. Només l’import de la nòmina.

Avui passem per una altra crisi, aquesta més important, i gràcies a la indemnització a l’acomiadament no s’ha menyspreat el «talent» per fer proves amb salaris més baixos.

Com veus, el teu amic Càndid segueix essent un ingenu. Per això, des de llavors ingenu i càndid s’han convertit en sinònims.

Secretari general de l’Agrupació del PSOE Europa a Andorra

Per a més informació consulti l'edició en paper.