Transgressions
Fa uns dies llegia una opinió d’un periodista del país que barrejava la gimnàstica amb la magnèsia per defensar un bon ús de la llengua. I sí, malgrat que defenso acèrrimament que cal escriure bé perquè actualment hi ha molta descura en aquest sentit, també m’agradaria separar el gra de la palla ja que no tot es pot posar en el mateix sac. La manera d’escriure és en gran part la nostra carta de presentació, si presentem un currículum amb faltes d’ortografia és com si anéssim a fer l’entrevista de feina amb banyador i xancletes, és a dir, és una mostra de poca formalitat.
Ara bé, no hem d’oblidar que les normes ortogràfiques són una convenció, una convenció imprescindible, però no inalterable. Són imprescindibles perquè sense unes regles la llengua seria caòtica, la normativització és clau per tenir una llengua moderna i apta per a qualsevol àmbit. Ara bé, les normes no són inalterables, encara que ens ho sembli. La llengua està en constant evolució i les normes ortogràfiques, igual que les lleis, s’han de poder modificar per no quedar-nos estancats. Fa un parell d’anys, molta gent es va posar les mans al cap amb els nous diacrítics, però avui ja gairebé ens hi hem acostumat.
Així, per una banda trobem l’ortografia i sí, Naturlandia hauria de dur accent si pretén ser una paraula esdrúixola. De fet, es tracta d’un mot compost format pel nom natur, natura en alemany; i el sufix -landia, també manllevat de l’alemany, que significa país o terra. M’imagino que la proposta d’escriure el nom d’acord amb les normes ortogràfiques de la llengua del país els devia semblar una bestiesa, perquè els discurs sempre és mateix, siguem internacionals, és per la globalització, etc. En fi, el mateix complex que mostra Andbank, perquè canviar la c per la k fou probablement una estratègia de màrqueting molt meditada, la moto està ben venuda: «Fuig del reducte local, obre’t, fes-te universal!».
Perquè d’anglès no en sabem gaire però ens sembla tan cosmopolita retolar en aquesta llengua... Als aparadors veiem samarretes amb missatges en anglès de l’estil Life is a party o Winter is over i les porten els influenciadors i ens encanten. Perquè si lluïssim un La vida és una festa o L’hivern s’ha acabat us asseguro que us titllarien de cupaires. I és que a l’Instagram el català no hi té cabuda i si el missatge és en català passa a ser un lema, una reivindicació i llavors... llavors ens podria portar problemes. Però deixant de banda certs complexos lingüístics d’inferioritat i la poca cura amb l’ortografia, hi ha un darrer fenomen que transgredeix volgudament la llengua. Es tracta de mots com ARTALROC que tot i no ser un acrònim s’escriu tot en majúscules, ben al contrari del partit polític terceravia que ha optat per les minúscules o de la coalició d’Acord que juga a barrejar caixa alta i caixa baixa.
Tot plegat és això, una transgressió lingüística, que no és el mateix que fer faltes d’ortografia. Publicistes i lingüistes mai han estat ben avinguts. A uns els agrada saltar-se les normes justament per cridar l’atenció, els altres sempre mirem d’intentar fer encaixar la transgressió dins la norma.
Però en realitat, no deixa de ser un recurs retòric. La poesia és plena de pleonasmes, però en un text formal no n’hi pot haver. I en el fons aquesta és la gràcia dels registres de la llengua, en funció de la intenció hi ha certes barreres que es poden vulnerar. Igual que les lleis, igual que tota norma!