Renovació des de l’experiència
Aquesta setmana, concretament dimarts, era la data límit per a la presentació de candidatures per concórrer a les properes eleccions generals. Dimarts es va posar fi doncs a l’inevitable ball de noms que fa córrer rius de tinta als mitjans del nostre país durant les setmanes prèvies.
Des del projecte polític de Demòcrates sempre hem tingut clar que la política es construeix entorn de les persones. La política es fa des de i per a les persones. Per això, la confecció de les candidatures electorals per part del Xavier Espot i els comitès parroquials del partit ha tingut per objectiu coadjuvar la renovació amb l’experiència.
Hem volgut fer unes candidatures que representessin l’Andorra real, l’Andorra del carrer. Unes candidatures en les quals tots els ciutadans s’hi puguin sentir representats. Sempre hem pensat que les candidatures electorals s’havien de confeccionar com un reflex de la societat en què vivim. Sempre hem cregut que havien de ser diverses.
Per això hem fet una aposta valenta i decidida per la renovació. Presentem moltes noves cares que mai, fins avui, havien estat en política. Aquesta renovació aporta joventut i frescor però també noves maneres de fer i de sentir la política. Ens sembla un element clau per tornar a despertar la il·lusió dels electors. També és cert que les nostres candidatures aporten també una bona dosi d’experiència en la gestió dels afers públics: renunciar-hi ens semblaria una mala decisió per Andorra.
Les nostres candidatures són també diverses pel que fa a l’experiència professional d’aquells que les configuren. Tenim una àmplia representació de treballadors del sector públic, del sector privat, d’empresaris i d’autònoms. Estem convençuts que aquesta diversitat d’orígens professionals permetrà tenir un debat ric a l’hora de prendre decisions.
Tal com he dit abans, els nostres representants polítics han de ser un reflex de la societat en què vivim. Per això, de manera natural, s’ha arribat a llistes paritàries. S’hi ha arribat sense cap imposició interna de quotes de cap mena i amb el convenciment que les dones representen la meitat de la nostra societat. I que, en conseqüència, han de tenir la representació que els pertoca. Es tracta d’una qüestió de justícia però, sobretot, d’equilibri.
Tothom convindrà que no es tracta del millor moment per posar-se en política. Vivim moments de descrèdit constant de la classe política. Un descrèdit, sovint, importat d’altres països i sense fonament real en el nostre país. Però també és cert que la política és una activitat necessària i vital de qualsevol col·lectivitat humana. Per tant, crec que hem de ser agraïts amb tots aquells que fan l’esforç de dedicar-s’hi independentment de la seva formació política.