Ser feliç a la feina
Ser feliç a la feina, no és sentir-me satisfet amb ella ni que m’agradi, sinó que no em desagradi. És molt important tenir en compte aquesta diferència. Puc pensar: «Tinc una feina nefasta però em compensa». Ja sigui pel sou, l’horari, la ubicació, l’ambient laboral, etc.
Definició de felicitat: sensació emocional de calma i de benestar. S’aconsegueix amb l’acumulació d’experiències agradables. Assimilant cada situació. Una persona que no és feliç a la feina, rarament ho serà fora. Som un reflex de com som a casa. A banda d’això ens hi passem més d’una tercera part del dia. Encara que siguin 8 hores, si comptem el temps del desplaçament, venen a ser unes nou hores i 30 minuts diaris de dedicació.
Per poder parlar sobre la felicitat, primer he d’explicar què són les emocions i les seves funcions. Tant les positives com les negatives, totes dues són necessàries per sobreviure i gaudir de la vida.
Les negatives: diguem la por i l’ansietat, estan lligades a la supervivència. La por ens prevé del perill i l’ansietat ens manté en tensió fins que superem la situació. Estic trist perquè no estic bé, vull un canvi. Amb aquestes dues emocions presents, em motivaré a buscar una solució.
Les positives: diguem l’alegria i el plaer, la seva funció és que puguem gaudir de les situacions. Són les encarregades de tenir ganes de viure, de fer coses i de pensar en un millor futur. Aquestes situacions formen part dels tres temps. Present, passat i futur.
Del present, es gaudeix d’allò que hem aconseguit (ara i aquí). Del passat, es gaudeix del seu record, de quan ens vam plantejar aconseguir-ho i de com ens sentíem en aquell moment. Del futur, tenim l’esperança de mantenir-nos igual o encara millor.
Si tinc la feina somiada però només faig que criticar els companys i fomentar el mal rotllo, m’acabaré amargant. Tampoc és coherent.
D’aquí ens arriba l’estrès: quan les emocions negatives superen a les positives. Quan la bàscula apunta més cap a la por. Em quedo sense recursos. Les tres maneres de fer front a l’estrès: podem fugir, atacar o paralitzar-nos. Aquestes tres formes són ancestrals i universals per a tots els animals del planeta. Quan vivíem a la selva i ens trobàvem un lleó davant, havíem de decidir què fer. Actualment aquest perill ja no existeix però l’instint de supervivència encara hi és. Aleshores, a la feina actuem de la mateixa forma. Quan tenim un problema o la situació laboral no ens compensa, ho farem de les tres maneres esmentades.
Demano el compte. Acabo amb el problema de cop (ataco). Defenso els meus drets, actuo per millorar la situació (ataco). No faig res, em torno submís i espero que vagin passant els dies, esperant que la situació es resolgui per si mateixa (estic fugint o estic paralitzat). Doncs tot això que acabo d’explicar es podria resumir en tenir una actitud optimista o negativa.
Actitud: és la teva forma de fer front a les situacions diàries. Tu decideixes si t’afecten o no. En cada situació s’ha de procurar buscar els seus avantatges. És a dir, fixar-se més en els aspectes agradables que en els desagradables. Tingues present que no són les circumstàncies les que et fan patir, sinó com les interpretes. El valor emocional que els hi vulguis donar.
Deixo aquesta metàfora com a exemple: la mateixa aigua que rovella una barra de ferro, fa brillar una d’acer. O també, la mateixa aigua que fa un ou dur, estova una patata. Com veuràs, la diferència està en el material del que estiguis fet. Això ho explico perquè entenguis que el dilluns pot ser un bon dia o un mal dia, segons com t’ho agafis. A banda d’això, quan algú plega d’una empresa, realment, no ho fa pel treball, sinó per l’ambient laboral que hi ha (la relació amb els companys). D’aquí la importància de la nostra actitud.
Ser negatiu: només t’espera queixar-te i criticar els companys. Amb aquesta actitud ja tens una amanida de malestar diària. Em queixo, et critico i encara em pregunto com pot ser que em vagi tan malament. Tot em passa a mi, el món no és just!
Avantatges de ser optimista: soc proactiu, em queixo només una vegada i si la situació no ha canviat, actuo en conseqüència. Soc conscient que tot depèn del meu punt de vista. Cada matí decideixo com m’anirà el dia, no deixo que ningú ni cap situació m’alteri. Quan ho dono per finalitzat, dedico una estona als problemes (mitja hora). Sempre a la mateixa hora, no importa el lloc però sí el moment.
Per poder gaudir de la feina i del temps que hi dediquem, hem de ser coherents amb els nostres pensaments i conductes. Això s’aconsegueix responent a aquestes quatre preguntes:
1- Per què tinc aquesta feina, què espero d’ella, diners, temps lliure, m’agrada o és per seguretat econòmica?
2- Què espero de l’ambient laboral, fer bons companys? I jo què ofereixo, crítiques, queixes, malestar o alegria i bon rotllo?
3- Quin valor afegit aporto a l’empresa? És molt senzill, només has d’aportar benestar, perquè una persona contenta i satisfeta treballa millor i factura més.
4- Com enfronto l’estrès rutinari? Amb l’oci que em proporcionen els diners guanyats, amb l’oci que em proporciona el temps lliure, amb l’oci que em dona la seguretat econòmica o amb l’oci que em dona tenir una feina que m’agrada.
Com veuràs, l’oci és una part fonamental per superar l’estrès. Per això he dit que s’ha de ser coherent amb els pensaments i la conducta. Si vull la feina pels diners però els malgasto i no em queden per gaudir de l’oci. No és coherent.
Si tinc la feina pel temps lliure que queda i em passo el dia dormint o al sofà, tampoc és coherent. Si tinc la feina somiada però només faig que criticar els companys i fomentar el mal rotllo, m’acabaré amargant. Tampoc és coherent. Dit això, si tot i així, no ets feliç, el problema no és la feina, sinó la teva manera d’enfocar-la i les expectatives que tens d’ella.