La mediatització
L’expulsió d’Arcadi Epada del programa de televisió Chester s’ha convertit en un dels vídeos més visualitzats i mediatitzats d’aquesta setmana. Us poso en situació: El presentador del programa, Risto Mejide, va convidar diumenge passat al periodista espanyol per parlar precisament d’unes declaracions que va fer en relació a les persones que pateixen alguna alteració genètica. Entre moltes altres aberracions, va dir que aquestes persones eren «tontes, malaltes i pitjors». Doncs bé, el programa va servir per ratificar la niciesa i manca d’humanitat d’Espada. I és que després de diversos moments de tensió i del testimoni d’un pare desconcertat per escoltar declaracions que no cal repetir, Mejide va acabar expulsant el periodista per la seva actitud i manca de respecte. Aquest fet, però, no va enxampar a ningú per sorpresa. I és que dies abans de l’emissió del programa, tothom ja sabia quin seria el desenllaç, ja fos per mitjà de l’article d’opinió que va escriure Espada per a un mitjà del país veí (on assegurava haver marxat ell mateix de Chester) o a través de les diferents contestes via Twitter que va fer Mejide aclarint qui va expulsar a qui. Sigui com sigui, diumenge passat tothom estava expectant per veure qui tenia raó i qui no.
Gràcies a l’expectació creada, el programa de diumenge passat va ser un dels dos més vistos des que es va iniciar. Aquest fet ha propiciat que diversos opinadors i professionals del món de la comunicació es plantegin si l’expulsió d’Espada va ser buscada. Val a dir que el currículum i precedents del periodista parlen per si mateixos. Espada revolta el galliner allà a on va. És possible que Chester hagi volgut aprofitar aquest fet per nodrir-se i revifar el programa? Les estadístiques demostren que la creació audiovisual no estava passant pel millor moment. I ara, després d’un cara a cara ple de picabaralles, el programa registra una de les millors audiències des que es va posar en peu. Hi ha qui es planteja si l’expulsió s’ha propiciat veritablement en defensa dels drets de les persones amb una alteració genètica o si només ha sigut una actuació més de Mejide davant d’un escenari que li convenia. En la meva humil opinió, m’agradaria pensar que el programa tenia la intenció de donar veu a un pare que es trobava en la necessitat de defensar el seu fill davant dels atacs d’Espada i que en cap cas es va intentar aprofitar el desencert i el temperament del periodista.
El que em preocupa és que s’arribi a aquesta incertesa. I és que no seria la primera vegada que la mediatització i la viralitat d’algunes notícies o fets es mengen el contingut i el que veritablement importa. Per posar com a exemple un tema d’actualitat tant a Espanya com a Andorra, si ens fixem en les eleccions i en les notícies que es generen al voltant, veurem que cada vegada estem més pendents dels tripijocs i dels canvis de cadira que fan uns polítics i altres que no pas del contingut del programa electoral de cada partit o dels seus propòsits concrets. Encara que siguin dos casos totalment diferents i per a res relacionats, tant en la situació viscuda a Chester com en les notícies electorals que podem veure, escoltar i llegir, el que prima és la mediatització. I si no, només cal veure les audiències i els titulars que omplen la majoria dels mitjans. H
Periodista