Per què ens agrada disfressar-nos?
Ara que ja estem apropant-nos a les festes de Carnaval em ve de gust fer una petita reflexió sobre per què ens agrada tant disfressar-nos durant aquestes dates. I pensant en això, m’he adonat que a mi m’encantava fer-ho i que, en algun moment, va deixar d’agradar-me per diferents motius. Però, si vull ser sincera amb mi mateixa, el veritable motiu és que aquí a Andorra no soc capaç de viure la festa com ho feia a Alacant amb el meu grup de col·legues i amics amb els quals muntàvem una divertida comparsa. També m’he adonat que el que realment no volia fer de cap de les maneres és substituir-los. La resta de motius, que he utilitzat altres vegades per no participar activament en aquest vessant de la festa, pressento que són excuses que m’he estat posant contínuament per ocultar aquesta realitat. I coneguda aquesta realitat, pot ser que més endavant això canviï.
Però, en realitat, per què ens atreu disfressar-nos? La veritat és que el fet de poder deixar de ser nosaltres mateixos i per un espai de temps determinat convertir-nos en altres persones, que de vegades fins i tot ens fascinen, ens proporciona grans moments de distensió, diversió i felicitat.
El fet de disfressar-se és un costum els orígens del qual es remunten als ritus de màgia i les cerimònies que molts pobles primitius feien servir per retre culte als seus déus o avantpassats. En l’actualitat, però, ha adquirit certs matisos de teràpia individual i col·lectiva: és la gran oportunitat que se’ns presenta de poder ser un altre, un ésser totalment diferent del que som en realitat, de desinhibir-nos i d’alliberar-nos de les tensions laborals, familiars i socials que ens imposa la vida quotidiana.
El Carnestoltes va sorgir, entre altres coses, també com una forma de rebel·lar-se dins d’una antiga societat estamental i jerarquitzada, la qual estava privada de tota mena de llibertats. Tot i que, avui, aquesta «rebel·lió» es manté en certa manera; el fet de disfressar-nos s’ha transformat en un element descompressor que ens relaxa i expandeix la nostra ment alliberant-nos de l’excés de estrès en què vivim. Però si a més, ens disfressem al llarg d’unes dates festives que es viuen tan intensament com es fa amb l’època del Carnaval, tot aquest ambient de disbauxa i alliberament canvia la nostra rutina diària i ens atorga uns dies de distanciament de la nostra realitat diària.
A més, la disfressa brinda oportunitats d’expressió que sovint són reprimides en la nostra vida diària i que en anar sota una màscara deixem sortir a l’exterior, podent viure uns moments màgics. Però cal tenir en compte que no a tothom li agrada amagar-se sota una disfressa o una màscara. De vegades, el sentit del ridícul no ens deixa disfressar-nos ja que el considerem un absurd, una cosa sense sentit i preferim observar els que si ho fan. Per acabar, afegir que un cop més, jo he decidit viure la festa una mica des de fora, assistint a algunes de les activitats que s’organitzen i fent d’investigadora, com altres vegades, de les representacions teatrals populars típiques d’aquesta festa. Així, put viure la festa a la meva manera que és realment el que mana la coneguda frase: Per Carnaval tot s’hi val!