Joan Solà i el prestigi de l'ús del català
- La SAC comparteix el dol pel mestre amb l'Institut d'Estudis Catalans, entitat germana
Joan Solà i Cortassa, nat a Bell-lloc d’Urgell ha mort als 70 anys. Es va llicenciar en filologia clàssica i es va doctorar en filologia catalana, obtenint un màster en lingüística a la Universitat de Reading (Anglaterra). Era catedràtic de llengua i literatura catalana de la Universitat de Barcelona, vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans, Creu de Sant Jordi, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes -en reconeixement a la seva obra cívica i al prestigi de l’obra publicada- i doctor honoris causa per la Universitat de Lleida.
Joan Solà ha estat un científic preocupat per la llengua catalana i pels territoris que la parlen, per aquesta raó fins a darrer moment ha trepitjat les muntanyes i s’ha preocupat per la sintaxi, la gramàtica i la normalització de la llengua catalana. Altres compromisos el van impedir participar en els 4rts Debats de recerca sobre la llengua catalana que va organitzar la Societat Andorrana de Ciències l’any passat quan vàrem parlar telefònicament amb el lingüista i, malgrat que la invitació va quedar en peu per altra ocasió, això ara ja no serà possible. Els seus ensenyaments restaran en la quarantena de llibres que ha editat, el darrer editat l’any passat, Plantem cara, junt els Manuals de Llengua Catalana de l’Enciclopèdia Catalana, amb la recopilació de l’Obres Completes de Pompeu Fabra a cura Jordi Mir i d’ell mateix, la Gramàtica del català contemporani, i la part de sintaxi de la Gramàtica de l’IEC .
L’any passat al parlament de Catalunya, com a primer convidat de la societat civil, va defensar l’ús social de la llengua. Creia que l’ensenyament a les escoles mai no havia estat tant generalitzat com ara, però l’utilització de la llengua catalana a la vida diària en canvi era feble i calia prestigiar-la.
Per aquesta raó va utilitzar la via pedagògica tant en els mitjans de comunicació escrits des del 1974, com amb els seus articles al diari Avui durant quasi vint anys i en el que es va acomiadar fa pocs dies amb un article intitulat: Adéu-siau i gràcies!, com en la recerca i la via acadèmica a l’ensenyament universitari. Va ser professor de la Universitat de Barcelona des del 1965. La seva darrera classe el juny passat va versar sobre: «Construcció d’una sintaxi normativa. Criteris. Exemples».
Va rebre la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic per la seva aportació a la recerca sincrònica i diacrònica en la llengua catalana i per la seva tasca social divulgativa dels seus coneixements de la filologia.
En la seva trajectòria ha fugit dels extremismes del pragmatisme i de la lingüística pura tot intentant dignificar l’ús de la llengua i donar-li prestigi pel poble que la parla. Moltes vegades hem consultat la seva obra en els dubtes que sorgeixen en les edicions. Seguirem amb l’exemple del seu rigor acadèmic i compartim el dol per la seva pèrdua amb la família i els companys de l’Institut d’Estudis Catalans, entitat germana.
Presidenta de la Societat Andorrana de Ciències
Per a més informació consulti l'edició en paper.