Assetjament laboral
Què es l’assetjament? És voler enfonsar anímicament una persona a través de la indiferència i la por, se la tracta d’inútil. És un atac contra la seva salut mental. El perfil de la persona assetjadora seria: baixa autoestima, covarda i gandula.
Com que és gandula, no fa cap esforç en millorar la seva autoestima i per compensar-ho, intenta empitjorar la dels altres treballadors. Bàsicament ho fa per dos motius: per por a perdre el seu càrrec i per enveja.
–Com afecta a la víctima? Pateix ansietat i insomni. En conseqüència, no pot descansar i es torna irritable. En alguns casos, pot arribar a abusar dels psicofàrmacs i de l’alcohol. Ho farà per desconnectar i evadir-se mentalment de la seva realitat.
–Però a quin treballador s’assetja? Per què ho pateixen tots? S’ataca al bon treballador, al que sobresurt i pugui ser un rival.
Quan l’assetjador es un responsable o encarregat, el motiu és la por. No suporta la idea que la víctima l’hi pugui prendre el lloc. En canvi, quan l’assetjador és o són els companys, el motiu és l’enveja. No suporta que algú treballi millor que ell, (això comporta treballar més, de cara al cap).
Amb aquesta explicació vull que entenguis que hi han dos tipus d’assetjament: el vertical i l’horitzontal. El primer va des de el responsable cap a l’empleat i el segon, es dona entre companys. És lineal i és el pitjor del dos perquè s’hi afegeixen els sentiments d’odi, ràbia i fàstic. No hi ha cap benefici econòmic, només la satisfacció de l’ego.
1. El vertical: el motiu principal és la incompetència dels càrrecs intermitjans (responsables i encarregats), no saben donar ordres. Han obtingut el càrrec a dit. Són amics o familiars d’algún membre de la direcció o perquè porten molt de temps a la empresa. Fan molt bé la feina però no saben liderar. Aquí és on radica el problema, gent incompetent dirigint l’equip.
Amb aquesta afirmació ho entendràs millor. Un ruc fa rucades, no? Aleshores, un incompetent fa incompetències. Així de simple!
Per part de la direcció no és molt habitual fer l’assetjament perquè sap que si ho fa, com a represàlia, faràs mal la feina i per tant, deixarà de facturar (conspiració). La gran majoria de vegades no se n’assabenta fins que demanes el compte i després, encara que et vulguin apujar el sou perquè no marxis, la teva resposta es «ho se’n va el responsable o plego».
El motiu de la incompetència per part dels responsables és que no coneixen la diferència entre ser el líder i ser el cap. Com a responsable ets el líder i això significa ser empàtic. Donar exemple i parlar sempre en plural (hem fet bona feina o no hem fet bona feina). El cap parla en singular (heu fet bona feina o no heu fet bona feina).
El cap (la direcció) motiva als empleats amb diners i el líder ho fa amb emocions. Reforçant la conducta amb premis, tan bàsics com plegar una mica abans o començant més tard. També pot ser amb un somriure o unes paraules boniques com per exemple: ben fet, bona feina, continua així, etc. Però és clar, això no ho fan perquè tenen por de perdre el seu lloc. Pensen, si jo he arribat aquí d’aquesta manera, ell també ho pot fer.
2. L’horitzontal: és causat per les enveges dels companys. Se senten inferiors a tu i no els agrada que algú faci la feina millor que ells. Aleshores, comencen a criticar-te, fer-te el buit i inventar històries sobre tu i la teva família.
A partir d’aquí ens afectarà d’una manera o d’una altra, depenent del motiu pel qual hem acceptat la feina. N’hi ha quatre bàsicament:
1- Pel sou. Aquí em paguen més que allà.
2- Per l’horari o la ubicació. Em compensa.
3- Perquè m’agrada. És una vocació.
4- No hi ha res més. M’adapto a tot.
–Com actuar envers aquestes persones? Ho farem de manera assertiva. Qualsevol manera que no sigui aquesta, està destinada al fracàs perquè, permet al l’agressor violar els nostres drets. No oblidem mai que estem parlant d’una conducta subjectiva. No es veu. Si actuem amb passivitat (deixem passar el dies), estem donant a entendre que els nostres sentiments i pensaments no són tan importants com els de l’agressor. A partir d’aquí comença la disminució de l’autoestima, amb les seves conseqüències. Si actuem amb agressió, ho estem fent de forma objectiva i estem donant peu a represàlies legals per part de l’altra banda.
–Actuar amb assertivitat: ens permet defensar els nostres drets, expressar els nostres pensaments i sentiments, de forma clara, directa i amb educació. Des del primer moment en què ens sentim incòmodes amb la situació, hem de parlar i dir la nostra. Tingues present que l’assetjador és covard i ni sap defensar-se, ni ho vol fer. Si et deixes fer, ets pell. En canvi, amb una sola vegada que t’enfrontis, et deixarà en pau. És massa gandul com per buscar alternatives.
–En el vertical: s’ha de preguntar a l’assetjador per a què ho far, què vol aconseguir amb aquesta conducta? Acte seguit anar a informar a la direcció. No tinguis mai por de defensar el teus drets. Quan la direcció et va contractar, ho va fer per alguna raó en concret i dubto molt que hagi canviat. Recorda-ho sempre: ets bon treballador.
–En l’horitzontal: aquí no hi ha motiu perquè ens afecti. Dubto molt que quan vas acceptar la feina, fos per a fer amics. La vas acceptar per un dels quatre motius esmentats anteriorment i com podràs veure, fer amics, no ho he mencionat en cap moment. A la feina no vas a fer amics. Si en fas, millor per a tu, però aquest no és el objectiu principal.