L’any del porc
Tenim un batibull de tradicions. Jo estava pendent d’allò que diu aquella dita tan nostrada, «que si la Candelera plora el fred és fora i si la Candelera riu, el fred és viu», però es veu que ara la saviesa popular no està de moda. Aquest cap de setmana hem tingut una part del país pendent de què feia la marmota Phil a Pennsilvània i una altra part esperant l’arribada de l’any nou xinès. I es veu que enguany arriba l’any del porc.
Alerta, que l’horòscop xinès ens adverteix que venen dies inestables, marcats per revoltes i desacceleració econòmica –això ja fa dies que ho notem–. Les prediccions ens recomanen que no esperem ajuda externa i que mirem de valdre’ns per nosaltres mateixos. Bé, jo no estic gaire avesada a les creences orientals ni sé ben bé fins a quin punt ens poden influir, ara bé, el que sí que crec que tenim ben arrelat és el porc, com a animal i com a concepte.
Perquè del porc se n’aprofita gairebé tot. Per fer l’escudella hi podem posar orella, careta i cansalada. I com xalem amb el fuet, el bull i derivats; per fer l’aperitiu amb la cerveseta, les cotnes són unes bones aliades i no ens oblidem del deliciós pernil salat. I a més, ara menjar carn de porc és saludable i ja no està tan mal vist com anys enrere.
De referents de porquets, en tenim uns quants: la Peppa Pig, en Babe, el porquet valent, la genial Porca misèria i el porc que acompanya sant Antoni Abat. A més, tots hem tingut algun cop una guardiola en forma de porquet, perquè aquest mamífer sempre ha estat relacionat amb la prosperitat, no fa tants anys tenir-ne un a casa era sinònim de tenir reserves.
De fet, abans que es prohibissin les matances a les cases, era tradició de matar el porc per sant Martí, pels volts de l’11 de novembre, d’aquí la dita aquella amb segones intencions «A cada porc li ve el seu Sant Martí», és a dir, a cada porc li arriba el dia de la matança i a les persones amb males intencions els arriba la mala sort. Perquè quan parlem de porcs no sempre emprem el sentit recte de la paraula. Una persona porca és algú que és marrà, brut; però també ho utilitzem quan ens referim a una persona obscena, impúdica i indecent.
I és que de porc i de senyor se n’ha de venir de mena!