El sistema sanitari andorrà
El tema que avui vull tocar és molt delicat. En realitat jo no estic descontenta en general amb el sistema sanitari andorrà com ho estan altres persones a les que he sentit a parlar.
Per a mi, hi ha bons metges, i jo sempre que se m’ha donat una opció a Andorra no he intentat anar-me’n fora del país per rebre atenció sanitària.
De totes maneres, caldria afegir que aquesta opció que s’ofereix de ser atesos fora en clíniques privades que gaudeixen d’un bon prestigi, no la tenen els ciutadans de molts altres països llevat que es paguin una assegurança privada i crec que això és una gran avantatge per als pacients d’Andorra.
Un altre punt favorable, al meu parer, és que, tot i que tots tenim pressa a ser atesos, no esperem tant de temps per a les visites o per operar-nos com, per exemple, a Espanya que per a qualsevol intervenció hi ha una llista d’espera de mesos o fins i tot d’anys si vols tractar-te per la sanitat pública.
Però, com en tot, hi ha coses a millorar i aquesta rapidesa en l’atenció comença a allargar-se per la manca de més especialistes. Un exemple de això el trobem en el tema de la branca de la Dermatologia. Quatre mesos per poder visitar-te em sembla un temps excessiu, ja que moltes de les al·lèrgies són molt molestes, apareixen de sobte i se’n van soles quan menys t’ho esperes i quan arriba la visita, el metge ja no pot veure res. El problema es que després tornen a aparèixer als pocs dies i no has trobat una solució al teu problema dermatològic. De manera que estaria bé poder comptar amb algun bon especialista més en aquesta branca de la medicina.
Per continuar, hi ha el tema de l’oftalmòleg d’urgències del qual ja vaig parlar en una altra ocasió i per això avui només ho esmento de passada. Necessitem un oculista a urgències els caps de setmana.
I acabaré la meva reflexió sobre aquest tema, assenyalant els bons especialistes amb què comptem a Andorra en la branca d’Urologia, però amb una llista de pacients immensa i no poden oferir l’atenció sanitària que desitjarien a Andorra per falta de l’instrumental necessari a la sala d’operacions. Perquè donat el gran nombre de pacients amb pedres de ronyó caldria poder optar per una solució diferent a la litotrícia que no és apta per a totes les simptomatologies que es presenten i, per tant, per poder treure’t les pedres amb làser has d’anar a Barcelona, quan podríem fer-ho a Andorra on hi ha grans professionals capacitats per a això. De manera que crec que convindria poder comptar amb un làser per treure les pedres de ronyó a casa nostra.
Ja de manera més particular, perquè m’afecta directament, hi ha el tema del servei de Farmàcia de l’Hospital. Entenc que persones amb certes patologies ja no treballen o estan jubilades, però que passa amb els que encara treballem? Doncs la veritat és que els horaris de recollida de la medicació són escassos per a les persones que treballem i no ofereixen diverses possibilitats horàries (matí, migdia i tarda) amb la qual cosa els malalts ens sentim atrapats i no podem comptar amb uns horaris per complir en la nostra feina, perquè encara que ho intentis mai aconsegueixes que et donin l’hora el mateix dia i poder deixar-lo reservat a la teva agenda laboral per a aquest fi primordial en les nostres vides. No penseu que no m’he queixat. Ho he fet diverses vegades, però sembla ser que per a ells no te cap importància. Podrien pensar una mica més en els malalts i no donar-te respostes com: Si la necessites de veritat vindràs! I la realitat és que sense cap mena de dubte: Quin remei ens queda!