Francesc Guillaumet Periodista

Una vident que predeia el futur però ignorava el seu passat i una història ambientada al setge de Balaguer (el que va protagonitzar el rei Ferran d’Antequera contra el comte Jaume d’Urgell) són alguns dels contes que va incloure Francesc Puigpelat a La porta de l’avenir. Recordo que el Ramon Badia, llavors responsable editorial de Pagès Editors, em va trucar a casa (encara hi havia pocs mòbils) i em va proposar que presentés aquest llibre. Va ser la primera presentació que vaig fer i alhora vaig descobrir un autor que a finals dels anys 90 ja era una de les principals promeses de les lletres catalanes. I amb els anys ho ha demostrat, com referma ara el Premi Carlemany del Foment a la Lectura que convoca el Govern d’Andorra i el Grup 62 i que Francesc Puigpelat ha guanyat amb la novel·la La nedadora.

Però tornem endarrera. A l’assabentar-me del premi (un dels molts que ha guanyat l’escriptor balaguerí en els darrers anys) no vaig poder evitar pensar en aquella primera presentació. Recordo que vaig comparar Puigpelat amb un corredor de fons i vaig recordar unes paraules de Julià de Jódar que m’havia citat uns mesos abans amb motiu d’una entrevista. Deia que escriure en en castellà és com posar una gota d’aigua al mar mentre que fer-ho en català (per les pròpies dimensions del domini lingüístic) és com posar un got d’aigua en una piscina.  I així explicava, també, l’elecció d’aquesta llengua per a la seva creació literària, una creació de dilatada trajectòria que compta amb premis com el Josep Pla o el mateix Carlemany per partida doble. 

I és que Francesc Puigpelat també va guanyar aquest premi en l’anterior etapa, en el moment en el que es donava el guardó a una novel·la encara per publicar. En aquell cas, l’any 2005, l’obra guanyadora va ser Els llops, un relat que narra la història de diverses generacions d’una família de Balaguer amb el Montsec de protagonista i la construcció del Canal d’Urgell com a teló de fons. 
En aquell llibre, que també vaig tenir l’honor de presentar i que els meus amics van devorar amb ànsia, Puigpelat fa transcórrer alguns dels episodis més trascendents que han conformat la història del país que hi ha més enllà de la Farga de Moles. A través de la presència mitològica del llop (un animal que havia tingut una important presència al Montsec) i d’una família que porta aquest cognom, l’autor fa discórrer gran part del relat per l’època de la construcció del Canal d’Urgell, una de les històries més apassionants de la Catalunya moderna i una obra que s’estudia a totes les facultats d’Enginyeria. I és que aquest canal compta amb elements com el Túnel de Montclar, una impactant galeria de cinc quilòmetres construïda per presoners condemnats a treballs forçats, que protagonitza gran part d’una narració que també fa esment a la costum de la gent del Pla d’Urgell de mirar cap a l’Agulla del Migdia (al Montsec de Rúbies) per identificar l’hora en aquest rellotge de sol natural.

De l’èxit que ha tingut aquesta novel·la guanyadora d’un altra edició del Carlemany ho corrobora el fet que Balaguer dediqui l’any a Els Llops. Els actes van començar, precisament, el passat dijous amb una conferència del mateix autor a la Biblioteca Margarida de Montferrat i continuaran amb un programa d’actes que inclouen visites als llocs més emblemàtics per on discorre aquesta obra. I és que entre les entitats que participen en la iniciativa també hi figura el Centre Excursionista de Balaguer i el Museu Comarcal de la Noguera.

La casualitat ha fet, doncs, que mentre Balaguer commemora l’any d’Els Llops, Francesc Puigpelat hagi tornat a ser notícia per guanyar la nova edició del Premi Carlemany. A diferència de l’altra vegada, en aquesta ocasió són els estudiants dels tres sistemes educatius andorrans els que fan de jurat d’un premi de gran originalitat. La iniciativa, novedosa, val al Premi Carlemany el sobrenom de Foment de la Lectura. I no és per més. D’entrada, encara desconec la trama de La nedadora, una obra en la que una jove anglesa aficionada a la natació descobreix mentre està de vacances a Turquia que el seu esport favorit també pot servir per ajudar tres refugiats iraquians. 
Les aventures i els riscos que impliquen el trajecte prometen ser font de bona literatura, com demostra l’elecció que han fet els alumnes andorrans. Pel poc que se’n sap encara (l’obra es publicarà el mes de maig coincidint amb el lliurament del Premi Carlemany a Andorra) la novel·la promet. 

I és que Francesc Puigpelat, viatger i bon escriptor, ha sabut situar les seves trames en cultures i ambients repartits per tota la geografia mundial. Ho va fer amb Apocalipsi blanc, Premi Josep Pla, on el Marroc i la zona de les muntanyes de l’Atles ambientaven una història trepidant a l’estil de les de Joseph Conrad. 

Ho va repetir amb títols com Roger de Flor, Premi Pin i Soler, una obra on el cap dels mítics almogàvers que van dominar la Mediterrània, n’era el protagonista. I ho fa ara, també, amb una obra que s’endinsa en un drama, el dels refugiats, que hauria de fer pujar els colors a tota la societat occidental. Tot plegat, un altre cum laude per Francesc Puigpelat, que fa doblet amb el Carlemany i brinda una altra bona obra a la literatura catalana.