Jaime Mesas

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant número CV0127-2018, del 20 de juliol del 2018, del Departament de Tributs i de Fronteres (d’ara en endavant, DTF) en relació amb la tributació als efectes de l’Impost General Indirecte (d’ara en endavant, IGI) dels dividends en espècie. 

Una de les operacions plantejades en la Consulta anterioment esmentada és la distribució de dividends en espècie per part d’una Societat tant al consultant com al seu pare, atenent al seu percentatge actual de participació en el capital social de dita entitat. En aquest sentit, els dividends en espècie consistirien en immobles actualment afectes a l’activitat de la Societat, els quals en el moment de fer l’operació, passarien a estar afectes a l’activitat econòmica d’arrendament dels socis.

En relació amb la qüestió sobre la possibilitat de considerar la distribució de dividends en espècie, que consistiran en immobles afectes a l’activitat econòmica de la Societat, com un fet subjecte a l’IGI, el Decret legislatiu del 5-04-2017 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’Impost General Indirecte (d’ara en davant, TRLIGI), a l’article 4, sobre el fet generador de l’impost estableix el següent: «Estan subjectes a l’impost els lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzats en el territori andorrà per empresaris o professionals a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat econòmica, amb independència de la finalitat o dels resultats perseguits en l’activitat econòmica o en cada operació en particular».

Així mateix, la mateixa normativa, a l’article 8, defineix les operacions que s’assimilen a lliuraments de béns:
«Article 8. Operacions assimilades al lliurament de béns
Es consideren operacions assimilades al lliurament de béns a títol onerós l’autoconsum de béns. A l’efecte d’aquest impost, es considera autoconsum de béns les operacions següents fetes sense contraprestació:
[...]
- La transmissió del poder de disposició sobre béns corporals que integren el patrimoni empresarial o professional de l’obligat tributari.
[...]»
Vistos els preceptes esmentats i que els dividends en espècie consistirien en immobles que estan afectes a l’activitat econòmica de la Societat, si l’entitat que distribueix els dividends té la consideració d’empresari als efectes de l’IGI, tal com preveu l’article 5 del TRLIGI, es produirà el fet generador de l’impost, i per tant, la Societat haurà de repercutir-lo.

Pel que fa a la qüestió sobre la determinació de la base de tributació de l’impost en la distribució de dividends en espècie, el TRLIGI, a l’article 48.5, referent a les regles especials per determinar la base de tributació, expressa que:
«Article 48. Base de tributació. Regles especials
5. La base de tributació no pot ser inferior a la que resultaria d’aplicar el valor normal de mercat, excepte que l’impost addicional que s’hagués hagut de repercutir fos plenament deduïble per el destinatari de la operació, en els següents supòsits:
a) Quan hi ha vinculació entre les parts que intervenen en una operació segons el que disposa la legislació relativa a l’Impost sobre Societats.
b) Els lliuraments de béns i prestacions de serveis entre una empresa, grup d’empreses o professionals i els seus empleats.
c) Els lliuraments de béns immobles.
Als efectes d’aquesta llei s’entén per «valor normal de mercat» el que hagi estat acordat en condicions normals entre parts independents en transaccions o negocis jurídics idèntics o similars.

En relació als béns immobles la comprovació de valors es realitzarà d’acord amb el que s’estableix a aquests efectes la llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials Immobiliàries de 29 de desembre del 2000».

Tal com es desprèn del precepte esmentat, la base de tributació de l’impost es correspondrà amb el valor de mercat dels béns immobles. Tanmateix, aquest valor podrà ser diferent si el destinatari pot aplicar plenament el dret a la deducció de les quotes suportades derivades d’aquesta operació.

Amb referència a la qüestió, sobre la possibilitat dels socis de deduir les quotes l’IGI suportades per l’adquisició dels immobles, el TRLIGI, a l’article 61.1 disposa el següent: «Els obligats tributaris poden deduir les quotes de l’impost que hagin suportat en la adquisició de béns o serveis rebuts relacionats amb el desenvolupament de les seves activitats econòmiques».
La mateixa normativa, a l’article 63.1, preveu el següent: «Els empresaris o els professionals no poden deduir les quotes de l’impost suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis que no s’afectin de manera exclusiva a la seva activitat empresarial o professional subjecta a l’impost. En qualsevol cas sí que podran deduir les quotes suportades en relació amb la seva activitat empresarial o professional efectuada fora del territori d’aplicació de l’impost i que haurien donat dret a deducció si s’haguessin efectuat dins el mateix territori». 

Per tant, si el consultant i el seu pare tenen la consideració d’empresaris als efectes de l’impost i els béns adquirits estan afectes a la seva activitat econòmica, podran deduir les quotes suportades derivades de l’operació esmentada en la consulta. No obstant això, pel que fa a les quotes de l’impost suportades per adquirir béns d’inversió que s’utilitzin en tot o en part en el desenvolupament de les activitats empresarials, els adquirents hauran d’acreditar el seu grau d’utilització per qualsevol mitjà de prova admès en dret, tal com preveu l’article 63.2.c del TRLIGI. 

En el cas que el consultant i el seu pare en el moment d’adquirir els immobles no tinguin la consideració d’empresari als efectes de l’impost, serà d’aplicació el contingut de l’article 67.5 de la mateixa normativa, i en conseqüència, podran deduir les quotes suportades abans del moment en què inicien l’activitat econòmica en funció de l’afectació dels immobles a les seves activitats econòmiques, tenint en compte que l’afectació haurà de venir modulada en funció del temps transcorregut des de la seva adquisició. Als efectes d’aquest impost, la vida útil dels béns immobles s’estableix en deu anys.