De xafarderies i tafaneries
Fa un parell de setmanes, des que van acomiadar sobtadament la periodista Laura Rosel del programa FAQS de Tv3 que han anat sorgint nombroses notícies al voltant de la seva vida laboral. De fet, tot el que ha tingut a veure amb aquest acomiadament ha generat nombroses notícies i rumors sobre el seu futur i el perquè de tot plegat. Ja ho sabem que el periodisme està canviant. Ara, d’un post a Instagram se’n pot fer notícia, però sembla que constantment es creuï la línia entre informar i xafardejar.
Que ens agrada xafardejar ve de lluny. Ja en la poesia trobadoresca trobem els llausangers, aquells espietes disposats a delatar les infidelitats i les traïcions que tenien lloc a la cort. I és que de bocamolls i de llenguallargs n’hi ha hagut sempre. ‘Xafarder’ és un derivat alterat de safareig a través de ‘xafar(e)tger’, dissimilat en ‘xafarder’. El sentit es justifica pel fet que en els safareigs públics hi solia haver molt de xivarri i moltes xafarderies. Les dones en rentar la roba solien garlar de les enraonies del poble i d’aquí ve l’expressió ‘fer safareig’. I si no convenia que algú sentís les novetats, s’alertava, compte que ‘hi ha roba estesa’.
Voler saber coses és tenir inquietuds, quan era nena i demanava explicacions d’aquelles que fan de mal respondre em deien que no fos ‘xafarot’; era un època en què encara existien les ‘porteres’, sempre amb l’orella a punt, sempre amatents a qualsevol tafaneria. Perquè de tafaner se’n neix. Segons Coromines, «‘tafaner’ i ‘tafanejar’, junt amb les seves variants ‘taforer’, ‘tafarejar’ i ‘taforejar’: són mots d’origen incert. Tot i així, probablement tots venen de tòfona en les seves antigues formes ‘tòfena’ i ‘tòfera’; ‘tofener’, ‘taforejar’ etc. i possiblement es van aplicar originàriament a les persones i als gossos que furguen, escorcollen i ho remenen tot, per tal de trobar coses menudes i amagades com les tòfones. A més, hi ha gossos que es distingeixen per la seva habilitat de cercar tòfones i per tant és comprensible que un ‘tafaner’ es compari amb un d’aquests animals per la seva manera de fer. »
Per què ser xafarder o tafaner és dolent? Bé, suposem que com tot, depèn de les intencions. De vegades les xafarderies, la ‘rumorologia’ pot fer molt de mal. ‘Rumorologia’ és una paraula que no recull el DIEC2, però que s’utilitza amb freqüència en detriment de les ‘enraonies’ que sembla que està quedant arraconat. La ‘rumorologia’ deriva de ‘rumor’, un terme que prové del llatí ‘rumore’, que designava,‘soroll’.
De curiositat en tenim tots i és cert que ens agrada estar informats, ara bé, si la premsa confon informar amb escorniflar o entremetre’s, es desvirtuarà l’ofici. La línia és molt fina, però convé que es facin notícies i no soroll.