Lluis M. Barros

L’any 2012, primer exercici sencer del Govern elegit al 2011, el PIB d’Andorra era de 2.460 milions d’euros, i al 2017 va ser de 2.670 milions, un creixement del 8,6%, una mitjana de l’1,7% anyal.

En el mateix període de temps, la despesa ordinària del Govern (Salaris, Bens corrents i serveis, i Transferències corrents), s’ha incrementat el 23%, més del 4% anyal. Un creixement de la despesa de quasi tres vegades el de la riquesa generada en el mateix període de temps.

El creixement de l’economia no ha estat suficient per fer front a la despesa creixent de l’Administració Central, i el Govern ha hagut d’actuar en dos fronts:

1. Ingressos – Incrementant-los el 15% (el doble del creixement econòmic)

2. Inversió - Reduint-la de l’ordre del 50% de promig en el període, en relació als anys precedents.

Amb aquestes mesures el deute solament s’ha incrementat un 7%.

Tan o més preocupant que els valors són les formes. En dues legislatures la despesa corrent (sous, bens i serveis i transferències corrents) ha passat de ser el 78% al 84% dels ingressos. És a dir que de cada 100 euros que ingressa l’Administració Central, 84 euros els destina a despesa corrent, i li queden solament 16 euros per invertir i amortitzar el deute. Dura herència la que rebrà el proper Govern.

Incrementar la despesa no ha estat una novetat, malauradament, però cap Govern anterior havia tingut un comportament tan cruel i erràtic. El problema ha estat i és la despesa, i la solució proposada ha estat actuar sobre els ingressos i inversions.

En el terreny dels Ingressos, l’increment l’ha obtingut per dues vies:

1. Ingressos patrimonials, s’han incrementat el 147%. Quasi exclusivament pels dividends distribuïts per l’operador de telecomunicacions, de fins al 100% dels seus resultats anyals.

2. Imposició Directa, la recaptació s’ha incrementat el 138%, però el més greu és que és injusta i regressiva. Dues dades molt importants:

a. IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques), solament tributen les rendes del treball (els salaris), i estan exemptes les rendes del capital (dividends, plusvàlues ...).

b. La recaptació per IRPF, al 2017 va superar al recaptat per l’Impost de Societats.

Cal recordar que solament tributen per IRPF els assalariats: la classe mitja que va sortir al carrer fa uns dies a protestar per la pèrdua de poder adquisitiu, i  aquest és un dels motius de la seva pèrdua de poder adquisitiu.

Just és reconèixer que el Govern ha intentat augmentar els ingressos (o almenys és el que ha dit) per altres vies, intentant atreure inversió estrangera i diversificant l’economia, però el resultat no ha estat del tot satisfactori:

La inversió estrangera hagués ajudat a revitalitzar l’economia, però les dades que han transcendit són escasses i contradictòries. Si realment fossin dades bones, ja ho farien saber abastament.

Curiosament els sectors on volien captar inversions (el sanitari i les noves tecnologies), presenten a Andorra característiques peculiars:

–Sector sanitari: Enmig d’una reforma que va camí de la seva tercera legislatura. Si hi ha alguna empresa interessada esperarà a que la reforma s’acabi per poder avaluar si el seu model de negoci encaixa o no amb el model sanitari proposat.

–Noves tecnologies: Les empreses d’aquest sector no acostumen a instal·lar-se on hi ha un operador únic i en règim de monopoli en el sector de les telecomunicacions; per les implicacions que pot tenir aquesta situació en els aspectes de preu i qualitat del servei, i les derivades que els afectaria a la seva activitat diària, i als seus resultats.

No semblarien els sectors econòmics més idonis per atreure inversions! 

Sobre la diversificació de l’economia, de moment l’únic sector que ha obert l’actual Govern ha estat el del joc, i sembla que no ha anat molt lluny...  de moment sembla que fins a la Batllia.

Pobre balanç per dues legislatures amb majoria absoluta.

Resumint, el model econòmic es caracteritza per:

–Absència de model, s’ha seguit amb el que ja havia, però portant-ho més al límit

–Visió a curt termini, el model fiscal té una finalitat exclusivament recaptatòria (quadrar el pressupost), no es redistributiu ni orientatiu dels interessos del país.

–Fragilitat de les Finances Publiques.

–Menys capacitat d’inversió i tornar el deute.

–L’augment dels ingressos li ve per dues fonts principals: La classe mitja assalariada i els turistes, que han de suportar les tarifes abusives de roaming, que permeten a l’operador de telecomunicacions obtenir el beneficis per distribuir els dividends que tant necessita el Govern.

Els grans sacrificats han estat els assalariats (via IRPF) i els turistes (via roaming). No té cap lògica, no és just i no és sostenible en el temps.