• La sortida de la llista de paradisos i la reforma fiscal ja fan que la legislatura valgui la pena

Una vegada guanyades les eleccions del 2009 i després de més d’un any i mig de canvi de Govern, l’herència deixada per quinze anys de governs liberals, o ara amb nova marca reformistes, és un deute global de l’Executiu de 1.118 milions d’euros. Xifra equivalent a 4 anys d’ingressos de l’Estat.

A la síntesi d’indicadors socioeconòmics d’Andorra, recentment editada per una entitat bancària, la darrera gràfica mostra les liquidacions dels pressupostos del Govern durant el període 2005-2009. Es pot comprovar visualment com s’ha anat generant una situació de desequilibri amb uns dèficits en constant increment. La gràfica corresponent a l’any 2009, amb l’arribada a mig exercici del Govern socialdemòcrata, mostra que, malgrat la reducció de les despeses en un 6,8%, els ingressos ho van fer en un 14,4%. Tot i això, ja s’apunta cap a una progressiva reducció del dèficit.

Ara bé, els compromisos multimilionaris contrets pel Govern Pintat, l’herència del qual ha d’assumir el Govern Bartumeu, no facilitarà els equilibris reclamats. Cal reconèixer que ho van deixar força ben lligat. Segurament, en veure venir l’alternança democràtica.

En aquest escenari, el Ministeri d’Economia i Finances, encapçalat per Pere López, en un exercici de responsabilitat i coherència d’Estat, ha hagut de fer mans i mànigues per mirar de quadrar els comptes del Govern amb un objectiu clar: reduir la despesa sense ofegar l’economia nacional.

No es pot oblidar la quantitat de diners que, a través de la despesa corrent de l’Administració, va a parar al teixit empresarial gràcies al consum de productes i de serveis.

Tot aquest esforç s’està fent en les pitjors condicions imaginables en no disposar d’un pressupost aprovat per al 2010 i en veure gran part dels Crèdits extraordinaris importants –nova seu de la Justícia, edifici del COEX, desviació de la Massana... – rebutjats sense motius ni justificacions demostrables

Per això, quan al Consell se senten veus que recriminen al govern socialdemòcrata que presenti crèdits extraordinaris destinats a tirar el país endavant en temes cabdals, seria bo fer un petit esforç de memòria i recordar aquells maquillatges comptables, tant del Govern Forné com del Govern Pintat, que els permetien fer passar la Llei del pressupost any rere any al mateix temps que, amb la mateixa gosadia, veien com augmentava el dèficit, també any rere any.

Aquestes darreres setmanes el govern està enllestint una emissió de deute públic per contribuir al finançament de l’Estat. Mentrestant, Eusebi Nomen i els seus seguidors continuen, sense cap lleialtat envers el país, esbombant a tort i a dret, frívolament, la delicada situació de les arques públiques, en un intent de fer fracassar el refinançament de l’Estat.

Porten tota la legislatura entestats a fer naufragar la nau socialdemòcrata sense importar-los la resta de la comunitat ni el país. Es mantenen sords davant el clam popular que reclama, per activa i per passiva, una implicació més gran en temes cabdals com la reforma fiscal i les millores que comportaria la necessària reactivació econòmica.

Malgrat tot, a cop de tenacitat i hores de treball, mantenint amb el Govern, ferm aquell compromís que diu que s’arriba aviat i es plega tard, en poc més d’un any s’haurà tret Andorra de la llista dels paradisos fiscals, s’haurà dotat Andorra d’un sistema fiscal homologable davant la resta de països, i s’evitarà la doble imposició, que grava injustament les nostres empreses i professionals quan volen exportar béns i serveis a l’exterior.

Ni que només fos per això, aquesta legislatura ja hauria donat més fruits que els que ens van deixar gairebé quinze anys de governs del Partit Liberal, obstinats a negar l’evident necessitat de reformar el país i que ens van deixar endeutats i enfrontats amb el copríncep francès.

Conseller general socialdemòcrata

Per a més informació consulti l'edició en paper.